El món de l’esport és molt conscient, gràcies a la tasca feta les darreres dècades, que la fisioteràpia és essencial per aconseguir resultats òptims en la pràctica esportiva. El camp ha evolucionat de manera extraordinària en els darrers anys i hem vist com els i les fisioterapeutes s’han integrat de manera definitiva en els equips professionals dels esportistes, ja sigui en esports individuals o col·lectius.
La interdisciplinarietat és fonamental de l’èxit en l’àmbit de l’esport i les lesions musculars, i específicament del soli, que molt sovint suposen un repte en el seu abordatge. Amb una trobada d’aquest tipus, les i els fisioterapeutes que es dediquen a l’àmbit de la fisioteràpia esportiva gaudeixen d’un espai per compartir experiències, opinar i debatre les millors opcions terapèutiques des d’un punt de vista interdisciplinari i fonamentat en la millor evidència científica com a única forma d’avançar en l’exercici de la nostra professió.
Històricament han estat quatre els grans grups musculars que s’han emportat la majoria de l’atenció: quàdriceps, isquiosurals, musculatura adductora i tríceps sural. En canvi, el soli ha rebut menys atenció, segurament perquè les patologies que l’afecten no tenen una simptomatologia clara, fet que ha portat a l’infradiagnòstic. .
Els hàbits socials han afavorit que bona part de la població practiqui esport, ni que sigui de manera amateur, amb unes conseqüències molt positives per a la qualitat de vida. Aquest fet també fa que la fisioteràpia esportiva hagi de mirar cap a l’activitat amateur, on és molt important la prevenció de lesions i la recuperació després de l’esforç físic. L’activitat terapèutica és clau per mantenir un bon estat de forma i adquirir bons hàbits, per exemple en estiraments, per poder practicar esport a tots els nivells.
Massatge esportiu d’una fisioterapeuta de Mans de Sant a Sant Cugat 
