Entre altres tècniques, els fisioterapeutes utilitzen programes d’exercici terapèutic amb els seus pacients per a l’abordatge de diferents patologies, la preparació o recuperació de cirurgies, etc. Aquests programes estan enfocats a la tonificació de la musculatura, el moviment de les articulacions, la disminució del dolor i la millora de la capacitat funcional de la vida diària. Deu claus per a millorar l’adherència.
Però, a vegades, la falta d’adherència del pacient al tractament (el seu escàs grau de compliment) pot suposar que no s’aconsegueixin els objectius previstos. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat la falta d’adherència com un “problema mundial de gran magnitud”; diversos estudis estimen que la taxa d’adherència als països desenvolupats se situa en el 50%.
Això pot tenir conseqüències en la salut de les persones, arribant a provocar en els casos més severs un augment de la mortalitat o morbiditat dels pacients que no compleixen els tractaments, recaigudes i hospitalitzacions, etc. I també té repercussions econòmiques en incrementar despeses en el sistema sanitari.
Recomanacions per a millorar l’adherència
Deu claus dirigides a les persones que han de realitzar un programa d’exercici terapèutic prescrit pel seu fisioterapeuta, per a ajudar-los a mantenir la constància i fer més senzill que completin el tractament.
1) Comprendre per què es fa un programa d’exercicis.
Entendre quin objectiu té cadascun dels exercicis del programa ajuda a realitzar-los. El fisioterapeuta l’explicarà en les primeres sessions, però és important consultar de nou si no s’ha entès bé.
2) Sentir-se segur i competent.
És important que el pacient s’asseguri que està fent correctament tots els exercicis del programa i que pot realitzar cadascun d’ells sense problemes. El fisioterapeuta li orientarà durant les sessions, perquè després pugui executar-los fora de la consulta.
I si hi ha algun exercici específic que no es pot realitzar, el fisioterapeuta trobarà una forma diferent d’obtenir el mateix resultat.
3) Ser realista.
Cal ser honest amb la quantitat de temps i energia que es pot dedicar als exercicis i com encaixen en la rutina de cada persona, explicant-li-ho al fisioterapeuta. Plantejar-se objectius poc realistes conduiran a la frustració i al fracàs.
4) Convertir els exercicis en una rutina.
Resulta aconsellable triar un lloc on sempre es realitzi el programa (el propi domicili, per exemple). Alhora, fer els exercicis a la mateixa hora tots els dies ajudarà a desenvolupar l’hàbit i encaixar el programa dins en una rutina. També és útil esbrinar quan es té més temps o millor estat d’ànim per a realitzar els exercicis, que a vegades es poden compatibilitzar amb altres tasques (mentre es veu la televisió, es prepara el cafè…).
5) Aprofitar la tecnologia per a recordar i registrar.
Usar el telèfon mòbil o l’ordinador per a configurar recordatoris de calendari diaris per als exercicis i crear un diari d’activitat o establir alarmes quan els exercicis es realitzin diverses vegades al dia són també bones idees. Així és possible saber com es va complint amb el programa, i fins i tot afegir l’estat d’ànim abans i després de realitzar-lo. Això ajudarà a identificar quan és el millor moment, crear un millor hàbit, mantenir-se motivat i realitzar un seguiment del progrés continu.
També hi ha diferents aplicacions en internet amb el mateix propòsit d’incrementar l’adherència als programes d’exercici terapèutic.
El pacient podrà compartir aquest registre amb el seu fisioterapeuta, qui anirà modificant el programa segons les necessitats.
6) Mantenir l’equipament accessible.
Si es necessitaran, per exemple, manuelles, bandes de resistència, corrons o matalasset, millor tenir-ho tot a la vista i ordenat. Servirà com a recordatori. Si és necessari utilitzar algun equip que estigui disponible fora del domicili o del lloc de treball, ha de ser fàcil passar per allí en les rutes diàries.
7) Classificar els exercicis del programa.
Identificar els exercicis clau amb el fisioterapeuta de manera que, si es disposa de poc temps, puguin fer-se aquests sempre primer.
Si no es poden realitzar tots els exercicis alhora, és possible dividir la rutina d’exercicis en tres sèries ràpides realitzades al llarg del dia.
8) Fer que uns altres ajudin.
Les persones de voltant poden col·laborar, preguntant, recordant o fins i tot acompanyant durant el programa d’exercicis.
9) Recompensar-se a un mateix.
El reforç positiu estimula al pacient. Després del programa d’exercicis, els dies que resulti possible, és interessant realitzar una activitat plaent i reconfortant (donar-se un bany relaxant, etc.).
10) Comunicació amb el fisioterapeuta.
Saber si el pacient està al dia amb els exercicis o no és fonamental en l’anàlisi de progrés. Aquesta informació s’utilitza per a fer els canvis de programa que ajudin a millorar la qualitat de vida del pacient.
