El turmell és la peça clau per a afrontar descensos amb seguretat, perquè el nostre terreny de joc es caracteritza per ser un mitjà irregular i en moltes ocasions inestable. Un error en la trepitjada, una distracció i el turmell és la principal víctima. En el número anterior de Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de Sant Cugat del Vallès i a domicili, presentem el tractament. En aquesta segona part, descrivim els exercicis de rehabilitació
Exercicis concèntrics i excèntrics en càrrega: igual que l’anterior però aquesta vegada el peu sí que suporta totalment o parcialment el pes del cos. Un exemple d’aquest exercici seria posar-se de puntetes i tornar a la posició neutra.
Exercicis propioceptius: aquests treballen amb el desequilibri i serveixen per a recuperar/millorar l’estabilitat treballant la sinergia muscular, entre altres coses. La progressió d’aquests exercicis vindrà marcada per l’evolució de l’esquinç, és a dir, quan es pue donen realitzar els exercicis de for dt. indolora i amb una certa agilitat. En aquesta fase, convé intercalar tractament amb massatge o Indiba, amb exercicis excèntrics de la musculatura implicada en el moviment del turmell, més exercicis propioceptius. Treballar la propiocepció és l’element clau en aquesta fase, és el que farà que sigui menys probable recaure en aquesta lesió.
L’entrenament propioceptiu causa una disminució de les lesions del turmell. Els objectius d’aquesta mena d’exercicis són, entre altres, treballar la força, la coordinació entre els músculs o la reacció davant un desequilibri. Generalment, podríem dir que es millora l’eficiència de cap de bestiar posat del cos front una pertorbació.
Un altre punt bo de treballar amb propiocepció, és que, a part de treballar el turmell, també estarem treballant altres zones com per exemple els genolls o la musculatura del core. Un exercici senzill propioceptiu seria mantenir l’equilibri del cos durant uns segons damunt del peu lesionat.
Si volguéssim complicar l’exercici, podríem anar fent rebots amb una pilota amb els braços contra la paret mentre mantenim l’equilibri damunt del peu lesionat. La manera d’augmentar encara més la dificultat de l’exercici és mantenir l’equilibri sobre una superfície inestable. Com podem veure en l’exemple de la fotografia, s’usa un plat de Freeman.