Associada a l’edat, la fragilitat és una deterioració progressiva de l’organisme i precursora de la pèrdua d’autonomia. Els pacients sofreixen dificultats per a realitzar la seva vida diària i es tornen més vulnerables a altres malalties i problemes de salut.
La població espanyola envelleix a un ritme imparable de la mà de l’augment de la qualitat de vida i la salut de la ciutadania. Les previsions apunten al fet que un 31% dels espanyols tindran més de 65 anys en 2050. I, entre ells, una gran majoria afrontaran problemes de fragilitat.
Quin cost suposa això per a les arques públiques? Fins a uns 2.500 euros anuals per cada major tractat, encara que hi ha estudis de la Unió Europea que xifren aquesta diferència fins a 5.000 euros. És a dir, que la fragilitat multiplica per cinc la inversió que requereix el tractament mèdic d’una persona major.
La part positiva és que es pot prevenir i revertir una vegada que està diagnosticada.
Quan es pot acudir a un especialista perquè faci un diagnòstic sobre fragilitat? Quan s’observin aquests símptomes:
Problemes de mobilitat: per a pujar o baixar escales, caminar, etc., que generen al seu torn un sedentarisme creixent; problemes d’equilibri; caigudes o ensopegades freqüents; dificultats en tasques quotidianes com el bany; aïllament social.
El més important és la detecció precoç, que ajuda al fet que els efectes del tractament siguin més ràpids: l’ideal és comptar amb un equip interdisciplinari que pugui donar al tractament un abast conjunt: revisió de medicació, nutrició i programa físic. El tractament ha de ser personalitzat en atenció a les necessitats de cada persona i la seva evolució. La fisioteràpia aporta exercicis de resistència aeròbica, flexibilitat, equilibri i força muscular. L’objectiu és ajudar el pacient a mantenir o recuperar la seva màxima capacitat funcional, complementant la part física amb l’emocional i social.
La principal labor dels fisioterapeutes amb aquests malalts és ajudar-los a millorar la seva qualitat de vida des de tres angles complementaris: el benestar físic, psicològic, emocional i social. No podem oblidar que, en recuperar moviment i funcionalitat, afavorint la seva autonomia, els afectats experimenten una notable millora també en les relacions socials, la qual cosa, al seu torn, incideix en l’estat d’ànim i retarda la deterioració de l’activitat cognitiva.
La fisioterapia es importante para estos pacientes 
