Un 47% de les mares espanyoles es decideixen per la lactància natural per a alimentar als seus bebès en els seus primers mesos de vida. D’elles, el 29% ho fa amb lactància materna exclusiva. És una xifra baixa respecte a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, que aconsella que totes les mares que puguin alletin als seus fills, almenys fins als sis mesos de vida. Els fisioterapeutes com Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat, podem fer recomanacions.
Els beneficis de la lactància materna són enormes, tant per a la mare com per als bebès. A part de la connexió i el vincle que s’estableix entre tots dos, la llet materna proporciona nutrients i immunitza enfront de nombroses malalties als lactants i redueix significativament les seves visites a les urgències hospitalàries. Per a les mares, suposa una important protecció contra alguns tipus de càncer (mama, úter) i malalties cardiovasculars.
Els fisioterapeutes expliquen a les mares quines són les pautes a seguir per a estar còmodes i evitar possibles lesions durant l’alletament. Donar mamar no té per què ser dolorós, encara que no sempre és fàcil: les sessions són llargues i és molt important tenir la postura ergonòmica adequada per a evitar possibles dolors musculars o, fins i tot, lesions. Una de les zones de major risc és l’esquena.
Per a aconseguir una adequada pujada de llet que permeti mantenir la lactància des del principi cal iniciar-la de manera precoç, res més donar a llum. Les preses han de ser freqüents i sense límit de temps, avançant-se al plor del bebè, de manera que aquest no es posi nerviós i empassi aire.
Asseguda, amb l’esquena reposada completament i els peus secundats. Aquesta postura protegeix de dolors lumbars i cervicals. El cap del bebè ha de descansar en l’avantbraç que estarà recolzat bé en un reposabraços o en un coixí de lactància, perquè no sigui la mare la que subjecti el pes del seu bebè i no se sobrecarregui el braç.
Tombada de costat, donant suport al cap en un coixí; d’aquesta manera, la mare només haurà de subjectar l’esquena del bebè. En aquest cas, el bebè i la mare han de col·locar-se “panxa amb panxa”, de manera que és el bebè el que s’acosta al pit i no a l’inrevés.
Per a aconseguir una bona alineació/succió, s’ha de fer coincidir el nas del bebè amb el mugró. Així s’aconsegueix una extensió del cap que facilita el buit per a la succió i la deglució. El bebè obre la boca introduint en el seu interior el mugró i part de la areola.
Els llavis del petit han d’estar evertits (tornats cap a fora), sobretot el llavi inferior doblegat cap avall i el nas i mentó pegats al pit de la mare..
Los fisioterapeutas dan consejos para evitar lesiones en la lactancia 
