Un lligament és una estructura anatòmica en forma de banda, compost per fibres resistents que connecten els teixits que uneixen als ossos en les articulacions. En poques paraules és una banda fibrosa resistent que confereix estabilitat a l’articulació, és fonamental per al moviment dels ossos i té factors de risc.
Composició
El lligament es compon de fibres musculars de Pinín, d’una naturalesa similar als tendons. Aquest teixit es troba estructurat per un grup de petites entitats denominades fascicles, els quals conformen les fibres bàsiques. Al seu torn, en aquesta estructura hi ha fibres ondulades que contribueixen de forma significativa en la seva resposta no lineal a un esforç de tensió aplicat; però, encara no està clar en quina forma i quantitat és la relació funció-estructura que exerceix un paper en el comportament d’un lligament.
Funció
La funció dels lligaments és la unió i estabilització d’estructures anatòmiques, sent comuna de trobar entre els ossos i cartílags de l’organisme, especialment en aquells en què formen articulacions. A diferència dels tendons, que connecten músculs amb os, els lligaments interconnecten ossos adjacents entre si, tenint un paper molt significatiu en el sistema múscul esquelètic.
En una articulació, els lligaments permeten i faciliten el moviment dins de les direccions anatòmiques naturals, mentre que restringeix aquells moviments que són anatòmicament anormals, impedint lesions o protrusions que podrien sorgir per aquest tipus de moviment.
Classificació
Els lligaments es classifiquen tradicionalment com:
1. Acintats: lligaments que passen d’un os a un altre sense perdre contacte en cap moment amb l’os.
2. Cordonats: lligaments que salten d’una estructura òssia a la següent.
Lligament longitudinal anterior
És una banda ampla i fibrosa que corre al llarg de la superfície anterior de cossos vertebrals i discos intervertebrals. S’estén des de l’os occipital fins a la superfície anterior del sacre. Estabilitza els cossos vertebrals anteriorment i reforça la paret anterior dels discs intervertebrals; a més prevé la hiperextensió de la columna vertebral.
Lligament longitudinal posterior
És una banda fibrosa i estreta que corre al llarg de la superfície posterior dels cossos vertebrals i discos intervertebrals dins del canal vertebral. S’estén des del crani al sacre; prevé la hiperflexió de la columna vertebral.
Lligament groc
Són bandes elàstiques petites i amples que corren entre làmines de vèrtebres adjacents. Estan formats principalment de teixit elàstic groc. En la línia mitjana existeixen petites esquerdes que permeten el pas de venes des dels plexes venosos vertebrals interns als externs. Aquests lligaments ajuden a mantenir la postura normal i les curvatures de la columna vertebral.
Lligaments interespinosos
Són membranosos i relativament febles. S’estenen entre les arrels i vèrtexs dels processos espinosos. Estan més desenvolupats a la regió lumbar.
Lligaments supraespinosos
Són lligaments forts semblants a un cordó; s’estenen al llarg dels vèrtexs dels processos espinosos des C7 fins al sacre, augmentant de gruix de dalt a baix. Superiorment es continuen amb el lligament nucal i anteriorment amb els lligaments interespinosos.
Lligament nucal
Correspon al lligament supraespinós engruixit de la columna vertebral superior (C1-C6); forma un septe mig triangular entre els músculs de cada costat del coll posterior.
Lligaments intertransversos
S’estenen entre processos transversos adjacents; són importants només a la regió lumbar.
