Mans de Sant, és el centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat del Vallès. Com a experts en massatge fisioterapèutic, els fisioterapeutes utilitzen diferents tractaments per eliminar el dolor i les lesions. En aquest cas, expliquem com tractar les lesions del tendó.
Temps del fisioterapeuta en cada sessió: 15 minuts a les primeres sessions, però a partir de la segona fase 20’ de fisioteràpia i exercicis amb el fisioterapeuta.
Temps de recuperació:
Paratendonitis: Primera aparició <2 setmanes, crònica 4-6 setmanes
Paratendonitis amb tendinosis:
Tendinosis: Primera aparició 6-10 setmanes, crònica 4-6 mesos
Tendinitis:
Ruptures del tendó:
Calendarització de la fisioteràpia: El més adequat i recomanable seria cada dia, en el cas que no sigui possible 3 cops per setmana.
Material a utilitzar: Gel, Cool Roller, Tecar, pilotes, plats inestables, terabands, peses…
Tendinosis: Degeneració intratendinosa per atròfia (envelliment, microtraumas, compromís vascular…). Debilitació progressiva del tendó degut a la degeneració del tendó.
Tendinitis: Degeneració simptomàtica del tendó amb ruptura vascular i resposta inflamatòria de reparació.
Paratendonitis: Inflamació aïllada en el paratendó (cos del tendó), cobert o no de baina sinovial.
Paratendonitis amb Tendinosis: Inflamació del paratendó amb degeneració intratendinosa.
Ruptures del tendó: Discontinuïtat del tendó que pot sé total o parcial en el cas que existeixin algunes fibres que mantinguin la continuïtat del tendó.
Factors associats a les lesions per sobre ús del tendó:
Factors intrínsecs: edat, sexe, grup sanguini, insuficiència o desequilibri muscular, debilitat estructural de l’anatomia humana, factors genètics, rangs de mobilitat de l’articulació subsidiària…
Factors extrínsecs: errors d’entrenament, mala execució de la tècnica esportiva, superfícies de pràctica esportiva inadequades, factors climàtics com el fred, equip innecessari per practicar l’esport (calçat…), vibració excessiva, fàrmacs i malalties…
Paratendonitis: Signes inflamatoris: dolor, crepitació, sensibilitat local, calor i disfunció.
Paratendonitis amb tendinosis: Igual que l’anterior, amb nòdul tendinós palpable amb freqüència, inflamació i signes inflamatoris.
Tendinosis: Sovint es pala un nòdul tendinós que pot sé asimptomàtic però també pot sé dolorós, no existeix edema a la baina sinovial. No existeix edema de la baina sinovial.
Tendinitis: Símptomes inflamatoris proporcionals a la lesió vascular, hematomes o atròfia cel·lular per necrosis.
Ruptures del tendó: signes inflamatoris (edema, vermellor…), impotència funcional, equimosi i tumefacció, dolor.
Paratendonitis: Tendó d’Aquil·les, i extensor dels dits, flexors de la mà, tibial anterior, peroneos, extensor propi del primer dit.
Paratendonitis amb tendinosis:
Tendinosis:
Tendinitis: Tendó llarg del bíceps, tendó distal del bíceps, rotulia, adductors, quadricipital, aquil·les.
Ruptures del tendó:
Fase aguda:
Es busca l’orientació de les fibres de col·lagen.
Prevenir adherències.
Millorar la circulació.
Disminució del dolor per permetre la mobilització precoç.
Evitar interferir en el procés de regeneració, sense lesionar nous teixits.
Prevenir atròfies musculars i disminució del recorregut articular.
Fase de remodelatge:
Es busca l’elasticitat, l’enduriment i la força muscular.
Disminució del dolor durant els moviments
Fase inflamatòria (aguda): Depèn del grau del grau de lesió, entre 4-7 dies. Inmobilitzarem la zona i gel.
Fase de remodelació o maduració (subaguda): Dels 7 als 20 dies, farem exercicis progressius (mobilitzacions passives, mobilitzacions actives i mobilitzacions contra resistència), banys de contrast, massatge descontracturant, Cool Roller, Cyriax, punts gatells), i estiraments suaus i progressius.
Fase de readaptació (terminal): A partir dels 20 de tractament de fisioteràpia, farem totes les tècniques anteriors i afegirem enfortiment de la musculatura.
Indicacions específiques:
Espatlla: exercicis pendulars de Codman (per relaxar la musculatura), massatge relaxant a nivell de coll i escàpula, i no realitzar abducció, extensió ni rotació externa forçada fins la fase terminal.
Colze: evitar els moviments de supinació, extensió de canell i càrrega d’objectes pesats. En epicondilitis d’origen cervical tractarem les cervicals com a problema base.
Genoll: Els exercicis d’enfortiment de quàdriceps de 90 o més graus a partir de l’última fase, i treballarem estimulació propioceptiva.
Aquil·les: Ús de taló per disminuir la longitud del tendó, alleugerint el dolor, i l’estimulació propioceptiva (punt clau del tractament).
massatge amb fisioteràpia a Sant Cugat 
