El massatge és potser un dels mètodes més antics per a alleujar el dolor. Possiblement el massatge produeix analgèsia perquè trenca el circuit de dolor-espasme- dolor (Jacob, 1960). El circuit es pot definir com una contractura muscular sostinguda que genera dolor profund en el propi múscul. En Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de Sant Cugat ho sabem i apliquem.
El dolor al seu torn, produeix la contracció reflexa d’aquest mateix múscul o d’uns altres. S’ha assenyalat que el massatge ajuda a trencar el circuit del dolor per l’efecte mecànics reflexos i per augmentar la circulació. La relaxació i la distensió del teixit muscular atenuen la contracció sostinguda. A més el dolor és inhibit pel mecanisme de barrera, això interromp les contraccions reflecteixes ulteriors.
Moderadors del dolor
La percepció conscient del dolor es realitza en l’encèfal, a nivell del tàlem. En aquesta regió supraespinal, es diu que l’escorça celebral i el tronc de l’encèfal participen alliberant substàncies químiques, com endorfinas i serotonina (Watson, 1982).S’afirma que una resposta important del massatge és la producció i passo a la circulació d’aquests opiacis endògens.
Aquests agents analgèsics naturals es troben principalment en l’encèfal, però també circulen per altres parts del cos. Un d’aquests agents són les betaendorfines, que són pèptids opiacis (compostos semblants a l’opi).Un altre és la betalipotromina, una varietat de la lipotromina, que és una hormona elaborada per la hipofisis i la funció de la qual és mobilitzar el greix de teixit adipós.
La betalipotrina conté endorfina i betaendorfines, substàncies ambdues que es creï inhibeixen o esmorteeixen la transmissió de dolor en els tres llocs citats: Les terminacions perifèriques dels nervis sensitius, les astes posteriors de la medul·la espinal i els centres superiors del sistema límbico i l’escorça cerebral (Milan, 1986). Per tant el massatge en afavorir la circulació, augmenta el transport i la difusió d’aquests productes calmants del dolor.