El dolor difús i profund o agut i a punta de dit que desperta la palpació indica l’acumulació de metabòlits en un múscul esgotat per l’esforç. Aquest procés s’aguditza sempre que hi ha congestió i isquèmia. Per a poder tractar el dolor muscular en Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de Sant Cugat, primer hem de conèixer que característiques tenen.
Espasme i hiperestesia muscular
Aquests termes són sinònims de tibantor i rigidesa muscular, corresponen a contraccions localitzades o musculars, agudes gairebé sempre. Les contraccions persistents o cròniques poden limitar l’amplitud dels moviments articulars. L’augment del to muscular es deu a diverses causes que es basen des dels desequilibris posturals i la fatiga postural fins a les respostes reflexes secundàries o cert estrès, com els trastorns funcionals d’un òrgan o teixit. Aquesta reacció s’acompanya d’una doble resposta de lluita i fugida i de la síndrome general d’adaptació (SGA). L’espasme muscular durador produeix isquèmia, alliberament de metabòlits tòxics i dolor en el múscul.
La hipersensibilitat i rigidesa muscular poden ser una manera d’expressar-se uns certs estats emocionals com l’ansietat,
Els trastorns mecànics poden causar hipersensinblidad i tibantor muscular; com per exemple les incurvacions raquídies anormals poden causar contraccions musculars a fi de corregir la pèrdua de l’alineament, i la sensibilitat exagerada al contacte i la pressió pot deure’s a la pressió que l’alineament defectuós produeix sobre les arrels nervioses.
La palpació dels músculs tibants i fatigats s’acompanya sempre de dolor.
Contractura muscular
Qualsevol múscul i la fàscia que l’envolta poden contreure’s a causa d’un espasme crònic localitzat en el propi múscul. Si un espasme muscular de qualsevol origen dura més d’unes setmanes, evoluciona cap a la cronicitat i s’acompanya del dipòsit de fibres conjuntives. Amb la palpació es percep rigidesa i disminució de la longitud del múscul. Aquest engruiximent i escurçament afecta sobretot a la fàscia, és a dir al epimisio (que envolta al múscul) a perimisio (que envolta als feixos musculars) o al endomisio que envolta a les cèl·lules musculars.
Així arriba a produir-se un escurçament total de les fibres musculars i de les fàscies.
Lesions fibroses
La fibrosi pot aparèixer en els músculs sotmesos a esforços o microtraumatismes repetits. Les fibres de col·lagen es dipositen en les fibres musculars i en les capes de les fàscies durant el procés de reparació i com a reacció defensiva.
Un exemple són els desequilibris posturals que sobrecarreguen als músculs per exemple als paravertebrales .En palpar la zona del múscul afectat es percep una duresa que a penes cedeix quan s’intenta estirar les fibres. La contractura d’un múscul sol anar acompanyat d’un cert grau de fibrosi.
Nòduls (zones hiperestèsiques) Els nòduls són porcions dures o induracions que a vegades es perceben en palpar els músculs superficials i les fàscies que els envolten. La seva aparició està afavorida per l’aparició de l’estrès. Les zones hiperestèsiques adopten la forma de grups de cèl·lules grasses situades en la proximitat d’una capa de teixit conjuntiu, juntament amb fibrina i fibres elàstiques. A vegades es descriuen con nòduls de greix, sobretot si conté lobels adiposos i si són més tous a la palpació, generalment es troben en els subjectes endomorfos (persones d’alçada baixa i de complexió fornida). En la majoria dels casos les zones hiperestèsiques cedeixen o s’alleugen amb el CRCM però la tècnica ha d’aplicar-se augmentant a poc a poc la seva intensitat.
Zones gallet:
Quan els nòduls es cronifican poden convertir-se en zones de desencadenament que actuen sobre el cos com us estrès i poden donar lloc espontàniament a irritació, dolor o sensacions anormals en una altra regió del cos que es coneix com a àrea “diana”. Aquestes zones gallet i l’àrea diana posseeixen la mateixa innervació i a més estan connectades a través del sistema nerviós vegetatiu. Les zones gallet poden activar-se i causar moviments reflexos en absència de tota palpació. Les conseqüències reflexes i els trastorns funcionals que apareixen en una zona del cos allunyada d’una zona gallet són els següents:
-sensibilitat exagerada al dolor provocat per la pressió.
-espasme feblesa o tremolors de la musculatura voluntària.
-hipertonía o hipotonia dels músculs voluntaris que afecten principalment els vasos sanguinis, els òrgans viscerals i les glàndules. Aquestes alteracions es manifesten a través dels músculs involuntaris sota la forma, per exemple, de canvis en la quantitat de secreció de glàndules oculars, bucals i de l’aparell digestiu, com a trastorns de les funcions excretores.
A vegades, les zones gallet romanen latents i només produeixen sensacions anormals, gairebé sempre dolors, quan es comprimeixen o es manipulen els teixits on estan localitzades. Les zones gallet aquest troben principalment en els músculs contrets, però poden localitzar-se en qualsevol teixit.
En alguns casos una cicatriu pot actuar com una zona gallet i si no es descobreix ni es tracta poden aparèixer símptomes reflexos en altres regions. El teixit on s’assenteixi la cicatriu ha de palpar-se a la recerca d’adherències i de zones de hiperestesia que s’irriten en palpar la pell.
masaje fisioterapia en Mans de Sant 
