L’exercici terapèutic pautat per un fisioterapeuta i amb la seva supervisió durant l’envelliment, pot disminuir el risc de patir processos degeneratius com la demència, segons explica el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Com a centre col·legiat, Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat es fa ressò d’aquests consells.
Els fisioterapeutes insisteixen en els beneficis de l’exercici per potenciar altres aspectes com l’equilibri i la força per evitar caigudes, així com per millorar l’estat d’ànim, la mobilitat o la independència.
En aquests moments, ja sabem que la demència no és una conseqüència inevitable de l’envelliment, segons reflecteixen diferents estudis. El 65% de les causes que produeixen la demència no es poden modificar com ara l’edat, el sexe o la genètica; però el 35% restant estan influenciades per comportaments o hàbits de vida durant la joventut, l’etapa de mitjana edat i l’envelliment.
Així, mentre que durant la joventut, estudiar pot reduir la possibilitat de tenir demència en un 8%, en l’etapa de mitjana edat, perdre audició pot augmentar-la un 9%, la hipertensió en un 2% i l’obesitat en un 1%. A la franja d’edat avançada, fumar pot augmentar aquestes possibilitats en un 5%, la depressió en un 4%, la inactivitat física en un 3%, la soledat social en un 2% i la diabetis en un 1%.
La demència és una síndrome que implica el deteriorament de la memòria, l’intel·lecte, el
comportament i la capacitat per realitzar activitats de la vida diària. En concret, la malaltia de l’Alzheimer, que és la seva forma més habitual, suposa entre un 60% i un 70% dels casos de demència, i és una de les principals causes de discapacitat i dependència de la gent gran de tot el món. Existeixen uns 100 tipus de demències i la malaltia d’Alzheimer és la més comuna. Segons dades de la Fundació Alzheimer Catalunya, el tractament de la demència suposa un cost de més de 30.000 euros/any per persona.
Segons Luis Soto, “l’Atenció Centrada en la Persona és de vital importància en casos com
l’Alzheimer, ja que conèixer el seu passat, el que li agradava, el que no, la seva professió, les aficions… facilita la connexió i millora la intervenció de la fisioteràpia”.