Aprenem a caminar de manera natural des de la infància fins que aconseguim un estil propi. El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha elaborat un vídeo-consell amb recomenacions per caminar correctament. Com a centre de fisioteràpia col·legiat i de referència a Sant Cugat del Vallès volem compartir aquests consells per millorar els hàbits dels nostres pacients.
Les fases normals del desenvolupament són: 8 mesos: el nen es manté dempeus uns instants si li donem la mà. 10 mesos: Es col·loca espontàniament dempeus si pot recolzar-se en algún objecte. 12 mesos: Comença a caminar amb una certa ajuda. De 14 a 15 mesos: Comença a caminar tot sol
En els nens la marxa presenta característiques diferents a les d’un adult. Els nens caminen amb tota la planta del peu en comptes de fer-ho amb el taló, fan les passes més curtes i ràpides, i amb menor flexió del genolls.
Quan arribem a l’edat adulta la marxa es modifica, fins a arribar a un patró característic en cada persona, però alhora presenta moltes similituds entre tots els humans i que es divideix en dues fases: fase de suport i fase d’oscil·lació.
A la marxa també intervenen la rotació i la inclinació de la pelvis, la flexió del genoll, la base de substentació, El major o menor desplaçament respecte el centre de gravetat, i la rotació de la cintura.
La marxa en la gent gran presenta característiques similars a la dels nens: disminució de la longitud del pas, major amplada de suport, menor flexió de maluc i genolls.
Caminar també enforteix els músculs del maluc, les cuixes i les cames; regula la pressió sanguínia; disminueix el perill d’infart; millora l’activitat cardíaca; ajuda a reduir l’estrès, i és tot un suport per a la regeneració òssia, ja que el calci dels aliments s’aprofita més si s’activen els ossos regularment.
Malgrat tot, la marxa d’una persona es pot veure afectada per diverses patologies, cosa que pot originar modificacions en el patró normal. Això pot obeir a diverses causes com, per exemple, una discrepància de la longitud dels membres inferiors, una limitació del rang articular (és a dir, quan l’articulació no es pot moure tot el que hauria de fer-ho) o una inestabilitat articular que pot arribar a impossibilitar la marxa, entre d’altres. Quan això passa, cal consultar els professionals, atès que la fisioteràpia és una eina que ressol i redueix els trastorns de la marxa a curt i llarg termini, així com el risc de caigudes i d’altres lesions associades.
Segons els fisioterapeutes caminar és bo 
