Els amants del tennis trobaran a faltar probablement els Grand Slams aquest estiu. Segur que són molts els que, a falta de poder gaudir de Roland Garros o Wimbledon a la televisió, estan aprofitant aquests mesos per practicar el seu esport favorit de raqueta, ja sigui tennis, pàdel o esquaix. I molts hauran sentit parlar o hauran patit en primera mà l’anomenat colze del tennista: una lesió que afecta el colze i crea un fort dolor en aquesta part de el cos, limitant la mobilitat.
Contràriament al que el nom suggereix, el colze del tennista no afecta únicament els amants de la raqueta. Ans al contrari, és una patologia que pot afectar totes aquelles persones que es veuen obligades a adoptar postures repetitives, ja sigui per la forma en què fan servir el ratolí a l’oficina, o altres moviments típics o mecànics de perruquers, pintors i altres oficis.
I, en què consisteix el colze del tennista? El dolor lateral del colze es produeix quan les estructures neuromusculoesquelètiques de l’avantbraç, especialment músculs i tendons, se sobrecarreguen, freqüentment pels moviments repetitius del canell i el braç. Els moviments que sovint es veuen més afectats són l’extensió dels dits i canell, així com la prensió d’objectes amb les mans.
Un dels problemes més importants és que es pot cronificar si no es diagnostica i es tracta a temps. La funció d’un fisioterapeuta és fonamental per poder recuperar l’activitat i superar les disfuncions i dolor provocat per aquesta patologia. El fisioterapeuta neuromusculoesquelètic té la capacitat per saber realitzar un diagnòstic diferencial sobre quina estructura concreta és la que està malmesa i, a partir d’aquesta premissa, poder realitzar un tractament adient i personalitzat.
Els tractaments han anat canviant al llarg dels anys, la gran quantitat d’estudis científics de qualitat han provocat l’inevitable evolució a una fisioteràpia de qualitat i amb una eficàcia comprovada.
Aquests estudis constaten que tècniques clàssiques com els estiraments, massatges, infiltracions, immobilitzacions i ortesis han donat pas a tractaments estructurats i mesurats de manera molt més analítica. Dins d’un bon tractament de fisioteràpia hi ha d’haver una valoració i una correcció del gest esportiu o el gest que provoca el dolor, una concreció de l’estructura anatòmica lesionada i una estructuració de les tècniques terapèutiques a aplicar.
En l’actualitat les tècniques que han demostrat més eficàcia són les mobilitzacions amb moviment (MWM), l’estimulació percutània intratisular (Epi), la neuromodulació percutània, la tecarteràpia, les ones de xoc i la punció seca. I no ens hem d’oblidar d’una de les parts fonamentals del tractament com és l’aplicació adequada de l’exercici terapèutic.
L’exercici és important per poder augmentar la tolerància a les càrregues dels tendons, per tant al gest que provoca dolor. Exercicis excèntrics, isomètrics i isotònics guiats de manera adequada són un pilar imprescindible per a la recuperació d’aquesta patologia. En definitiva, no deixis que les molèsties de colze t’impedeixin de gaudir i visita el teu fisioterapeuta si notes qualsevol indici per evitar la lesió.
