L’ideal és que quan sentim la lesió, apliquem gel duren te’ls dos primers dies per a evitar una excessiva inflamació. Quan aquesta disminueixi, serà recomanable aplicar calor en la zona per a augmentar la irrigació i així facilitar la recuperació de les fibres. La radiofreqüència és perfecta per a aquesta tasca, ja que combina la calor amb el massatge drenant, ajudant així a eliminar les deixalles de la inflamació i reduir el dolor.
Els primers cinc dies després de la lesió, es recomana guardar repòs de la zona afectada, particularment on hem sofert l’esquinçament, i intentar mantenir aquesta musculatura en posició d’escurçament per a reduir la tensió de les fibres.
Una vegada passat el període de repòs, iniciarem una mobilització suau de manera passiva, sempre evitant sentir dolor. El fisioterapeuta indicarà els moviments realitzar en funció de la localització del trencament i del seu estat. Com hem esmentat anteriorment, l’aplicació de calor en la zona ens aportarà alleujament i estimularem que hi hagi una major aportació sanguínia en la zona, la qual cosa és molt important per a la regeneració. Els massatges del nostre fisioterapeuta ajudaran a drenar les deixalles i relaxar la musculatura. També és important que aplicar Cyriax, tècnica de massatge ideal per a trencar o evitar les adherències, deixant així una cicatriu més tova i elàstica.
A mesura que vagi evolucionant la lesió, haurem de començar a realitzar moviments actius (de manera suau). Amb aquests, aconseguirem estimular un creixement correcte de les fibres, ja que amb el moviment del múscul, els estarem indicant cap a on han de créixer. També deu rems començar a realitzar estiraments suaus de la musculatura per a mobilitzar-la i alhora ajudar a reduir el seu to.
Molt de compte amb els estiraments: no hem de sentir dolor en realitzar-los, ja que aquest és l’avís que no es pue de passar d’aquesta intensitat. Perquè un estirament sigui realment efectiu, és recomanable aguantar de 20 a 30 segons i sobretot mai fer rebots. Amb el transcurs dels dies i segons l’evolució de la lesió, anirem introduint exercicis més intensos.
En els exercicis de força, es començarà sempre amb els isomètrics (contracció sense moviment). Quan aquests es tolerin bé, passarem a realitzar concèntrics (contracció del múscul amb moviment cap a l’escurçament de les fibres). Si es desitja realitzar algun exercici aeròbic, sempre s’ha de començar amb una intensitat molt moderada i és recomanable que el nostre fisioterapeuta ens apliqui un embenatge neuromuscular.
En una inflamació del múscul, l’espai entre aquest i la pell es redueix, comprimint així estructures i dificultant la circulació dels líquids (sistema limfàtic i circulatori). Aquesta compressió afecta als receptors del dolor de la zona, els quals envien informació de dolor al cervell. En aplicar un embenatge neuromuscular, estem fent que hi hagi una mica més d’espai entre el múscul i la pell, reduint la pressió dels receptors, reduint el dolor, i així facilitar una major amplitud de moviment.
Passats uns 20 dies de la lesió (aproximadament, el temps sempre vindrà marcat pel grau de lesió i la seva evolució), començarem ja a realitzar exercicis més intensos, evitant moviments massa bruscos, especialment força explosiva, ja que podríem tornar a lesionar-nos per voler anar de pressa. Els estiraments també es poden anar intensificant segons la tolerància.
En aquest estat de la rehabilitació el nostre fisioterapeuta ens realitzarà el massatge molt més intens, per a evitar les adherències i aconseguir una bona cicatriu. És molt important que el teixit regenerat sigui el més elàstic possible.
Els exercicis de força aniran evolucionant dels concèntrics al treball excèntric, que fa que el múscul es contregui alhora que l’estirem alhora. Per a tornar a la normalitat, una vegada es vagi tolerat bé la carrera, es podrà afegir a l’entrenament salts, frenades, sprints, etc.
Els exercicis que fem també dependran de l’esport que practiquem, el vostre fisioterapeuta sempre us podrà guiar en aquesta tasca.
