El Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més comuna a nivell mundial -després de l’Alzheimer-. També ocorre a Espanya, on s’estima que afecta unes 160.000 persones en l’actualitat, encara que institucions com la Universitat Complutense de Madrid eleven aquesta xifra fins a les 300.000 persones. La Federació Espanyola de Parkinson calcula que el 30% dels casos encara no han estat diagnosticats. L’11 d’abril és el Dia Mundial contra el Parkinson. Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de referència de Sant Cugat, dona el seu suport a les persones que sofreixen aquesta malaltia.
Segons les estadístiques, en 2040 es convertirà en la “malaltia greu” més comuna, afectant més de 14 milions de pacients a tot el món.
Encara que les probabilitats de tenir párkinson augmenten amb l’edat, sobretot a partir dels 60 anys, no és només una malaltia de majors. El 30% de les persones afectades tenen menys de 65 anys; i el 15% té entre 45 – 60 anys. Existeix fins i tot el “párkinson juvenil”, en menors de 15 anys, però és molt rar.
Es desconeixen les causes de la malaltia, per la qual cosa no es pot prevenir, però sí que és possible abordar des de diferents enfocaments la simptomatologia, des de la farmacologia fins a la neurorrehabilitación, per a minorar la progressió del párkinson i la seva intensitat, mantenint la qualitat de vida dels pacients.
La fisioteràpia té com a objectiu millorar la qualitat d’aquest moviment, aconseguint un major control postural, estabilitat i una marxa més ajustada a la normalitat. Tot això, per a minimitzar l’espasticitat, la fatiga i tremolors, a més de prevenir futures lesions.
La fisioteràpia ha de ser present en tots els estadis de la malaltia. Des de les primeres etapes, per a mantenir i frenar la progressió de la simptomatologia motora, fins a les últimes, per a donar la major qualitat de vida al pacient.
Entre altres aspectes, la fisioteràpia actua prevenint dolors, treballant la força, to muscular i elasticitat del sistema musculoesquelètic; entrenant la marxa, per a superar els bloquejos; reeducant patrons de moviment, donant-li la major amplitud a les articulacions; amb fisioteràpia respiratòria, mantenint i ampliant els volums que es puguin veure minvats; exercitant les reaccions d’equilibri i redreçament, per a així evitar caigudes.
La fisioterapia para enfermos de Sant Cugat 
