Els fisioterapeutes alerten que fer-se petar els dits o altres articulacions és perjudicial, atès que aquesta acció provoca que es desgastin innecessàriament tant la pròpia articulació com els lligaments o tendons que l’envolten. Recentment, a més, científics de la Universitat de Califòrnia han utilitzat màquines d’ultrasons per determinar què passa exactament quan ens fem petar les articulacions i han arribat a la següent conclusió: “el que permeten veure els ultrasons és un flash brillant, com si hi hagués focs artificials explotant a l’articulació”, segons ha publicat el diari The Washington Post tot citant el radiòleg Robert D. Boutin de la Universitat de Califòrnia.
En aquest sentit, els fisioterapeutes expliquen que les articulacions estan envoltades per una càpsula sinovial amb líquid i una certa quantitat de gasos (com són oxigen, nitrogen i diòxid de carboni) que tenen com a principal funció la lubricació de les articulacions amb l’objectiu que els ossos no es desgastin.
Quan ens fem petar els dits, el que fem és col·locar l’articulació en una posició que fa que l’espai entre els ossos augmenti i que també ho faci el volum de la càpsula sinovial. D’aquesta manera, es crea una zona de baixa pressió que provoca que els gasos surtin del líquid sinovial en forma de bombolles que exploten i que són les que generen el so tan característic de fer-se petar els dits.
.
És per això que els fisioterapeutes adverteixen en el vídeo que “petar-se els dits no és bo perquè, en fer-ho, mobilitzem una articulació que ja té més moviment del que hauria de tenir i augmentem el seu desequilibri. En fomentar aquest desequilibri, cada cop tenim una major necessitat de fer-nos petar les articulacions. I tot i que a curt termini puguem notar un cert alliberament, a llarg termini se’ns genera un desgast en l’articulació i en la resta d’estructures que l’envolten”. Una altra cosa és si aquesta manipulació (fer-se petar l’articulació) l’executa un professional qualificat, tot mirant d’augmentar la mobilitat de la zona rígida amb l’objectiu d’equilibrar les zones amb més i menys moviment; aleshores és positiu.
També incideix en el fet que, de vegades, la nostra constitució corporal afavoreix l’aparició dels esclats articulars. Tot plegat, pot ser valorat per un professional sanitari, que revisi la nostra alineació corporal per determinar si es tracta d’una qüestió de desequilibri articular o muscular.
Fisioterapeutes aconsellen no fer-se petar el dits a Sant Cugat 
