Les persones aficionades al running no solen parar a l’estiu i moltes canvien el seu escenari habitual (asfalt, camp) per la sorra de la platja. No obstant això, aquesta pràctica no està exempta de riscos, com exposen els fisioterapeutes. En Mans de Sant, centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat, estem oberts tot el mes d’agost per a donar el millor servei i tractaments als nostres pacients. Però també volem que tinguin els millors consells de fisioteràpia per a evitar possibles lesions.
Encara que estar descalç en la sorra de la platja és un plaer, és desaconsellable per a córrer i, fins i tot, per a caminar llargues distàncies Aquests són els consells dels fisioterapeutes per a evitar possibles lesions a la platja:
Escalfar: és necessari sempre que es practicarà esport. De manera especial, per als qui no tinguin la rutina de córrer.
Adaptació progressiva: cal adaptar de manera gradual el peu i el turmell a la sorra i a les seves diferents qualitats, enfront de suports com una pista, l’asfalt o els camins rurals.
També cal realitzar una adaptació progressiva de l’exercici i no intentar córrer diversos quilòmetres el primer dia si la resta de l’any es manté un ritme de vida sedentari. Si és així, millor començar per caminar de pressa.
Buscar un sòl compacte: la sorra de la platja no està tan compactada com una altra mena de ferma. Aquest baix nivell de compactació de la sorra augmenta l’impacte de la carrera sobre el sistema musculoesquelètic en comparació amb altres superfícies, com un camí de terra, per exemple.
En aquest sentit, és més recomanable córrer per la riba quan ha baixat la marea; la sorra està mullada i més dura en aquesta zona.
Avaluar el desnivell: a més, les platges tenen desnivell, la qual cosa obliga una de les cames a fer un sobreesforç per a compensar la inclinació. Cal evitar platges amb molt de pendent.
Cuida on trepitges: també és important tenir en compte que en totes les platges, per fina que sigui la sorra, sol haver-hi petxines, pedres o restes de fusta, que poden danyar el peu. Per això no s’ha de córrer (ni passejar) descalç, que afavoreix que els runners puguin sofrir corts o ferides. Menys encara, córrer descalç en una platja de pedres.
Triar bé el calçat: és recomanable córrer amb unes sabatilles esportives i no fer-ho ni descalç ni amb xancletes. Ni tan sols, per a un llarg passeig: millor, amb unes sandàlies de tipus treckking, amb tires que subjecten el peu.
De fet, aquest consell dels fisioterapeutes s’estén també a tot l’estiu: resulta saludable alternar xancletes amb una altra mena de calçat que subjecti més el peu (sabates, esportives, sandàlies). Anem calçats deu mesos a l’any i si, de sobte, passem en xancletes gran part del temps, el peu es ressent; molt més si el sotmets a rutines exigents corrent tots els dies.
Riscos: el peu i els turmells són els que majors riscos de lesió tenen si no es cuida la forma en què es corre a la platja.
Però els problemes poden estendre’s, en funció de la persona, el seu estat de forma i predisposició, a qüestions més serioses que afectin altres parts de les cames i de la columna.
Una de les possibles lesions més freqüents és sobrecarregar el tendó d’Aquil·les, la qual cosa augmenta la probabilitat de sofrir fasciïtis plantar, que és una inflamació del teixit fibrós que uneix l’os del taló amb els dits dels peus (la fàscia plantar). És una de les causes més freqüents de dolor en el taló i de consulta en les clíniques de fisioteràpia a la volta de l’estiu.
Altres lesions que poden aparèixer a conseqüència de córrer descalç per un terreny irregular com la platja són problemes lumbars, esquinços, periostitis tibial (dolor en la part interna de la tíbia) o fractures per sobrecàrrega.
Los fisioterapeutas dan consejos para evitar les lesiones en la playa 
