Des de l’edat antiga es coneix que els humans ja usaven el gel per tractar malalties, el seu origen es remunta a les cultures egípcies i gregues, i és d’aquesta última d’on agafem el nom, que significa “teràpia del fred”. La funció principal de la crioteràpia és baixar la temperatura dels nostres teixits corporals (músculs, nervis, vasos sanguinis …) amb una fi curatiu. Les maneres d’aplicar-la van des de la senzillesa de posar gel en una zona lesionada, fins a la criocirurgia. En aquest article veurem com ens podem beneficiar d’aquesta tècnica en les lesions esportives.
Per entendre el perquè de l’ús del fred primer hem d’entendre quins són els seus efectes fisiològics en el nostre cos. Quan es produeix el refredament d’una zona local lesionada, disminueix el metabolisme dels teixits, disminueix la inflamació i també disminueix el dolor i l’espasme muscular. Com ja sabem, la inflamació és la resposta que té l’organisme quan pateix un dany, per tal de regenerar el teixit lesionat.
Després d’una inflamació, ve el procés de reparació i després el de cicatrització. L’aplicació de fred és beneficiosa en el sentit que en disminuir el metabolisme, disminueix la demanda d’oxigen dels teixits i per tant disminueix el dany per hipòxia secundària, és a dir, disminueix el dany que pateixen les cèl·lules properes a la lesió, que encara que no han estat afectades per un traumatisme directe, ho són per la falta d’oxigen que causa la resposta inflamatòria, acabant amb la seva vida. És per això que es recomana aplicar gel al més aviat possible en cas de lesionar-nos.
Com dèiem abans, un altre dels beneficis de la crioteràpia és que generalment disminueix el dolor. Aquest efecte pot ser degut, entre altres factors, al fet que el refredament dels nervis sensitius, disminueix la seva capacitat de conducció. També podem atribuir aquesta disminució del dolor, al fet que es trenca la cadena de dolor-espasme-dolor que es desenvolupa a la musculatura quan hi ha una lesió. Però la crioteràpia no només és beneficiosa quan la lesió és recent, també ho pot ser en la rehabilitació, ja que en produir analgèsia, hi haurà una reducció del espasme muscular, el que ens permetrà aconseguir una major amplitud de moviment, i així poder moure quant abans la zona lesionada, accelerant la curació.
Les formes més comunes d’aplicar crioteràpia en les lesions esportives són les següents:
Borses de gel: és el mètode més barat, la millor forma és posar gel picat dins d’una bossa de plàstic (o bossa de pèsols congelada), la mida i quantitat anirà en funció de l’àrea de la lesió, es pot aplicar directament sobre la pell 30 minuts sense risc de patir una cremada, això sí, no deixar-lo més de 45 minuts.
Borsa de gel: són paquets de vinil que contenen un gel al seu interior, l’avantatge és que al no congelar-se, sempre són flexibles, i s’adapten millor a la zona lesionada. Com a desavantatge davant del paquet de gel, destacar que la seva capacitat per refredar els teixits és molt inferior, i cal posar una capa de paper o tela entre la borsa de gel i la pell, en cas contrari correm el risc de patir una cremada cutània. Resumint, és molt pràctic, però en cas d’atenció primària després d’una lesió aguda, és recomanable fer servir el paquet de gel per la seva major capacitat de descens de la temperatura.
Bosses químiques sol ús: produeixen fred en ser colpejades, gràcies una reacció química. S’adapten bé a la zona lesionada, però la seva capacitat de refredament és menor a la del gel normal. El líquid que contenen aquestes bosses és altament tòxic, en contacte amb la pell ens pot produir una bona cremada, de manera que haurem de tenir especial cura que no se’ns trenqui el paquet. El principal avantatge d’aquestes bosses és que no necessitem un congelador per mantenir-les fredes, per la qual cosa podem portar a sobre allà on anem.
Vaporitzadors: són esprais que es polvoritzen sobre la pell, produint de forma instantània un efecte de refredament, de curta durada i superficial. Aquests vaporitzadors els suelemos usar els fisioterapeutes per a tractar punts gallet.
Compreses o teles fredes: són teixits que es mullen en aigua a uns 10 graus, o en aigua amb gel, per ser aplicades sobre de la pell. Van molt bé per refredar grans grups musculars, com el quàdriceps, però cal anar-les canviant cada 4 / 5minuts perquè s’escalfen de seguida.
Immersió en aigua amb gel: se sol aplicar en les parts distals del cos, molt eficaç per relaxar-la musculatura després de fer exercici intens, per exemple després d’haver corregut una marató. En aquest cas, podem submergir les cames en galledes grans plens d’aigua amb gel; ajudant així a la recuperació de les microroturas musculars, i alleujant la inflamació deguda al gran esforç físic.
Màquines refredadores: aquestes màquines combinen aigua amb altres substàncies químiques. Estan proveïdes d’una unitat de refredament, per les que el líquid circula a través d’unes coixinets, que apliquem al cos.
Criomassatge: és una tècnica de massatge de descàrrega, combinada amb un agent fred. D’aquesta tècnica en parlarem en profunditat més endavant.
A continuació anem a explicar un procediment per a la cura immediat d’una lesió esportiva, conegut en anglès com RICES (Rest, Ice, Compression, Elevation and Stabilitzation), sol ser el més utilitzat pels professionals de l’esport, donada la seva eficàcia per reduir el dany del teixit, l’edema, l’espasme muscular i el dolor, escurçant així el temps de rehabilitació.
Precaucions a l’hora d’aplicar crioteràpia: és important destacar que quan apliquem gel en una zona, si notem formigueig o sentim que no podem moure la zona per sota de l’aplicació, és millor retirar el gel, ja que podem estar afectant a algun nervi que estigui molt superficial, per exemple, si al aplicar-nos gel en un genoll, notéssim falta de sensibilitat en els dits del peu. No ha d’usar-se directament sobre ferides obertes, cremades ni en temps prolongats (més de 45 minuts), mai aplicar un pack de gel congelat directament sobre la pell. Les contraindicacions més freqüents són vasculitis, síndrome de Raynaud, arteriosclerosi, hipersensibilitat al fred, problemes cardíacs o malalties vasculars greus, lesions dermatològiques, afeccions reumatoides, malalties renals o viscerals.
Finalment parlarem del criomassatge, ja que és un mètode molt efectiu, econòmic, i que podem aplicar-nos nosaltres mateixos. Hi ha dos tipus de criomassatge, el tradicional que es fa amb gel, i el criomassatge en sec on s’usa una eina anomenada Cool Roller.
L’avantatge d’aquest últim davant del gel és que ofereix millor rang de maniobra, i no es desfà, per tant fa el massatge més agradable i no acabem mullats. El criomassatge s’usa principalment com a tractament de recuperació dels teixits després de realitzar activitats intenses, però també és molt efectiu en la rehabilitació de lesions.
Els objectius d’aquesta tècnica van des aconseguir un efecte analgèsic relaxant, afavorir la circulació sanguínia i limfàtica (facilitant l’absorció d’exsudats i eliminació dels detritus de les cèl·lules mortes), i disminuir la tensió de la musculatura. És una tècnica molt efectiva perquè en usar els efectes del fred es produeix una analgèsia a la zona, trencant el cercle dolor-espasme-dolor que ens facilita el poder anar a més profunditat (arribar a capes de teixits més profunds), que juntament amb l’estimulació dels mecanoreceptors al realitzar el massatge, provoca una relaxació de la musculatura exercint un efecte descontracturant. El fred també ens ajudarà a evitar la inflamació local que sol acompanyar el tractament del massatge terapèutic.
Recomanem encaridament realitzar abans que transcorrin dues hores després de l’entrenament, ja que la funció del criomasaje és drenar els residus cel·lulars després de la realització d’un esforç, i evitar / reduir els espasmes musculars. El temps de durada pot variar dels 10 fins als 30 minuts segons la zona a tractar. Com es realitza aquesta tècnica? Es tracta d’usar el gel o Cool Roller fregant-se en la pell amb un moviment repetitiu de caràcter enèrgic en forma longitudinal a la direcció de les fibres musculars. Un altre dels avantatges del criomassatge amb Cool Roller és que es pot treballar a nivell de fàscies, musculatura profunda, lligaments i tendons segons la tècnica que s’apliqui. Com veieu el fred és un gran aliat per afrontar lesions i rehabilitacions, és econòmic i fàcil d’aconseguir, així que seguiu entrenant i gaudint de l’entrenament.