Nombroses persones que han començat a practicar running recentment no estan segures sobre la conveniència d’usar fred o calor en cas de sofrir una lesió. En primer lloc, és important entendre que el fred provoca vasoconstricció i la calor vasodilatació, tenint així efectes oposats. En general, es manegen per separat en els tractaments, encara que hi ha situacions en les quals es poden usar en combinació, com és el cas dels banys de contrast.
Per això proposem aquest decàleg.
– Quan utilitzar-ho. Se suggereix aplicar fred durant els primers dos o tres dies després de sofrir lesions agudes, especialment si hi ha una inflamació notable, en casos d’esquinçament muscular, cops, contusions, torçades, esquinços, luxacions, fractures o tendinitis.
En totes aquestes circumstàncies, l’objectiu és mitigar el dolor agut i la inflamació, que poden exercir pressió excessiva en els teixits, limitar el moviment, intensificar el dolor i afectar negativament la funció muscular.
– Efectes del fred. L’aplicació de fred redueix el diàmetre dels capil·lars en la zona afectada, disminuint el flux sanguini, la freqüència cardíaca i el metabolisme. Això produeix un efecte tant analgèsic com antiinflamatori.
A més, s’observa una reducció en la contractibilidad dels músculs, cosa que significa que es produeixen menys espasmes i enrampades, que són també causants de dolor.
– Moderació en el seu ús. El fred actua com un anestèsic en la pell en modificar la sensibilitat en la zona tractada, però també pot ocasionar cremades. El temps recomanat per a la seva aplicació com a tractament antiinflamatori és entre vuit i deu minuts com a màxim, de dos a quatre vegades al dia.
– Mètodes d’aplicació. Resulten útils les bosses de criogel, així com les cremes i gels freds, que s’adapten bé a la zona afectada. També es pot optar per un bany amb aigua i gel o una bossa de gel triturat, sempre embolicada en un drap per a evitar cremades.
No obstant això, les recerques més recents indiquen que la inflamació, igual que la febre, és una resposta natural del cos per a abordar el trauma.
En situacions on la inflamació no és excessiva, com en lesions musculars i contusions, i sempre que un professional de la salut supervisi la inflor, podria considerar-se prescindir de l’aplicació de fred i d’antiinflamatoris, permetent que l’organisme dugui a terme el seu procés d’autocuració, limitant-se a gestionar la inflamació.
– Quan utilitzar-ho. La calor s’aplica quan es busca augmentar la temperatura corporal i millorar la circulació sanguínia. Això és comú en problemes musculars que es mantenen durant un període prolongat, com a cruiximent, fatiga o malalties cròniques. És recomanable per al tractament de sobrecàrregues, lesions per esforç, males postures sostingudes i rigidesa, així com per a preparar els teixits abans de realitzar entrenaments o exercicis físics, amb la finalitat de prevenir lesions potencials.
– Efectes de la calor. L’aplicació de calor provoca un augment en el flux sanguini a causa de la dilatació dels capil·lars en la zona afectada, cosa que significa que el seu diàmetre s’incrementa. Això resulta en una reducció tant de la rigidesa muscular com del dolor, ja que es produeix un efecte calmant en facilitar la relaxació i disminuir la fatiga en els músculs. Al seu torn, eleva la temperatura corporal i millora l’elasticitat dels teixits.
Per tant, la calor s’utilitza en lesions que ja no presenten un estat agut, que manquen d’inflamació i que han transcorregut almenys 72 hores des de la seva ocurrència.
– Mètode d’aplicació. El tipus de sistema d’aplicació de calor ha d’ajustar-se a la zona afectada.
Per a tractar àrees superficials, comunament s’utilitzen mantes elèctriques, sacs de llavors, fangs, compreses amb aigua calenta, així com cremes i gels tèrmics.
En situacions de lesions més greus o persistents, els professionals de la salut poden fer ús de dispositius de termoteràpia profunda, com l’ona curta, microones o hipertèrmia.
– Moderació en l’ús. La durada del tractament tèrmic pot variar segons la lesió o patologia, però generalment oscil·la entre quinze i vint minuts, d’una a tres vegades al dia. És fonamental observar la pell per a prevenir cremades, assegurant-se que el pacient senti una calor intensa però plaent.
Sovint, és molt avantatjós alternar el fred i la calor en el tractament d’unes certes lesions, com es fa en els banys de contrast, ja que aquesta variació de temperatura actua com un micromassatge per als vasos sanguinis, facilitant la seva dilatació i compressió.
– Moment de l’aplicació. És recomanable aplicar calor quan es necessiti estimular la circulació, com després d’un període d’immobilització, després de cirurgies, en casos amb problemes circulatoris o després d’esforços esportius, especialment en les extremitats inferiors.
– Moderació en l’ús. Els banys de contrast impliquen submergir el cos en aigua calenta durant tres o quatre minuts, assegurant-se que no estigui a temperatures extremes, seguit per un minut en aigua freda, que no ha d’estar gelada. Aquest procediment es repetirà de quatre a cinc vegades, finalitzant sempre amb aigua freda.
