Què fer quan tenim un trencament fibril·lar?

L’ideal és que quan sentim el trencament fibril·lar, apliquem gel durant els dos primers dies per evitar una excessiva inflamació. Quan aquesta disminueixi, serà recomanable aplicar calor a la zona per augmentar la irrigació i així facilitar la recuperació de les fibres. La radiofreqüència és perfecta per a aquesta tasca, ja que combina la calor amb el massatge drenant, ajudant així a eliminar les deixalles de la inflamació i reduir el dolor.


Els primers cinc dies després de la lesió, es recomana fer repòs de la zona afectada, particularment on hem patit l’estrip, i intentar mantenir aquesta musculatura en posició d’escurçament per reduir la tensió de les fibres.


Un cop passat el període de repòs, iniciarem una mobilització suau de forma passiva, sempre evitant sentir dolor. El fisioterapeuta indicarà els moviments realitzar en funció de la localització del trencament i del seu estat.


Com hem esmentat anteriorment, l’aplicació de calor a la zona ens aportarà alleujament i estimularem que hi hagi un major aportació sanguínia a la zona, la qual cosa és molt important per a la regeneració. Els massatges del nostre fisioterapeuta ajudaran a drenar les deixalles i relaxar la musculatura. També és important que aplicar Cyriax, tècnica de massatge ideal per trencar o evitar les adherències, deixant així una cicatriu més tova i elàstica. A mesura que vagi evolucionant la lesió, haurem de començar a fer moviments actius (de forma suau). Amb aquests, aconseguirem estimular un creixement correcte de les fibres, ja que amb el moviment del múscul, els estarem indicant cap a on han de créixer. També haurem de començar a fer estiraments suaus de la musculatura per mobilitzar-la i alhora ajudar a reduir el seu to. Molt de compte amb els estiraments: no hem de sentir dolor a l’realitzar-los, ja que aquest és l’avís que no es pot passar d’aquesta intensitat. Perquè un estirament sigui realment efectiu, és recomanable aguantar de 20 a 30 segons i sobretot mai fer rebots.


Amb el transcurs dels dies i segons l’evolució de la lesió, anirem introduint exercicis més intensos. En els exercicis de força, es començarà sempre amb els isomètrics (contracció sense moviment). Quan aquests es tolerin bé, passarem a realitzar concèntrics (contracció del múscul amb moviment cap al escurçament de les fibres). Si es vol fer algun exercici aeròbic, sempre s’ha de començar amb una intensitat molt moderada i és recomanable que el nostre fisioterapeuta ens apliqui un embenat neuromuscular. En una inflamació del múscul, l’espai entre aquest i la pell es redueix, comprimint així estructures i dificultant la circulació dels líquids (sistema limfàtic i circulatori).


Aquesta compressió afecta els receptors del dolor de la zona, els quals envien informació de dolor al cervell. En aplicar un embenat neuromuscular, estem fent que hi hagi una mica més d’espai entre el múscul i la pell, reduint la pressió dels receptors, reduint el dolor, i així facilitar una major amplitud de moviment.


Passats uns 20 dies de la lesió (aproximadament, el temps sempre vindrà marcat pel grau de lesió i la seva evolució), començarem ja a fer exercicis més intensos, evitant moviments massa bruscos, especialment força explosiva, ja que podríem tornar a lesionar-nos per voler anar de pressa. Els estiraments també es poden anar intensificant segons la tolerància.


En aquest estat de la rehabilitació nostre fisioterapeuta ens farà el massatge molt més intens, per evitar les adherències i aconseguir una bona cicatriu. És molt important que el teixit regenerat sigui el més elàstic possible.


Els exercicis de força aniran evolucionant dels concèntrics al treball excèntric, que fa que el múscul es contregui alhora que ho estirem alhora.


Per tornar a la normalitat, un cop es vagi tolerat bé la cursa, es podrà afegir a l’entrenament salts, frenades, esprints, etc. Els exercicis que fem també dependran de l’esport que practiquem, el vostre fisioterapeuta sempre us podrà guiar en aquesta tasca.


Com evitar aquesta lesió?


És imprescindible realitzar un adequat escalfament de la musculatura abans de l’entrenament per preparar-la per l’activitat. Cal ser conseqüents amb les intensitats en les que treballarem i realitzar un creixement progressiu en l’esforç de l’exercici.


Una causa menys freqüent per la qual pot passar aquesta lesió, és per sobrecàrrega muscular repetitiva: vol dir que si un entrenament està mal plantejat, en fer un treball incorrecte, pot ser que anem carregant el múscul fins que es lesioni.


Cal vigilar amb el trencament fibril·lar perquè una cicatriu mal curada significa un teixit de menys qualitat i menys elàstic, per tant, major facilitat per tornar a patir un trencament.


I amb tota aquesta informació us deixem i esperem que hagi estat d’ajuda. Per a qualsevol dubte, compteu sempre amb el vostre fisioterapeuta que per això estem.





  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • https://www.youtube.com/channel/UCD1

© 2019 Mans de Sant 

Fisioterapia A Domicili Sant Cugat

 info@mansdesant.com

Tots les drets reservats

Avis Legal