L’esquinç de turmell, una lesió molt comú

L’esquinç de turmell és un dels motius més freqüents de consulta a urgències de traumatologia, i aquest afecta tant a esportistes com a les persones sedentàries. És una lesió molt comú del peu, que normalment inhabilita durant diversos dies l’activitat normal, sobretot en el corredor de muntanya, que brega en terreny inestable. A Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat del Vallès, som experts en tractar lesions com l’esquinç de turmell.


Un problema molt recurrent en les rehabilitacions d’esquinç és que, si realitzem una recuperació ineficient, ens quedarà la sensació permanent que aquest turmell està fluix o inestable. En aquest article, parlarem sobre com evitar això i aconseguir un bon resultat.


Els lligaments del cos humà són com cordes que fixen els ossos entre si, protegint les articulacions i permetent alhora el seu moviment. Una altra funció dels lligaments és facilitar informació a través de les terminacions nervioses sobre la posició de l’articulació. Això es tradueix en què, per exemple, quan ens anem a torçar el peu, el lligament es sobreestira, els receptors sensitius ho detecten i s’envia informació al sistema nerviós central perquè pugui reaccionar i evitar la lesió, corregint el moviment a través de l’activació de la musculatura.


El teixit d’un lligament està compost, entre d’altres, per fibres de col·lagen i en menor quantitat per elastina. En l’articulació del turmell, la tíbia i el peroné formen una forquilla, on discorre l’os astràgal. La flexió dorsal sol tenir uns 15 graus de moviment i la flexió plantar uns 30. L’esquinç més comú al peu és el del lligament lateral extern del turmell. Aquest es produeix a causa d’una inversió del peu, combinada amb una flexió plantar, moment en què l’astràgal es troba en el punt més extern de l’articulació i, per tant, és més fàcil que es lesionin els lligaments.


El lligament lateral extern del turmell es divideix en tres fascicles: el lligament peroneo astragalí anterior, el lligament peroneo calcani i el lligament peroneo astragalí posterior. La porció de lligament que se sol lesionar amb més freqüència és el lligament peroneo astragalí anterior. Els tendons també actuen com estabilitzadors dinàmics del turmell. Per això, també és important treballar la musculatura global del turmell en una bona rehabilitació.


L’esquinç de turmell sol estar causat per un moviment brusc, com quan ens vam trobar, o per un trauma directe, com un cop de peu. Un cop lesionat el lligament, la cicatriu que vagi a quedar quan curi tendirà a la retracció, ja que les noves fibres de col·lagen tindran una orientació irregular. La forma d’informar el cos sobre l’orientació que han d’adquirir les noves fibres, serà realitzant moviment precoç i exercici.


Per l’acció de la tracció, torsió o traumatisme es posa en tensió el lligament i aquest es distén, o es trenca. Els esquinços poden classificar en tres graus: distensió del lligament (grau 1), distensió més trencament parcial (grau 2) i trencament total del lligament (grau 3). Quan vam acabar de patir un esquinç, el millor és realitzar RICE (descans, gel, compressió i elevació de l’extremitat) i anar al metge perquè pugui diagnosticar que efectivament es tracta d’un esquinç i pugui determinar la seva gravetat, descartant també possibles fractures, especialment si ha estat per trauma directe.




  • Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • https://www.youtube.com/channel/UCD1

© 2019 Mans de Sant 

Fisioterapia Sant Cugat

Tots les drets reservats

Avis Legal