Què és un trencament fibril·lar
Actualizado: 3 abr 2022
El trencament fibril·lar és una de les lesions més inesperades i temudes, ja que apareix sense avisar i ens pot apartar de l’activitat durant setmanes. En les lÃnies que segueixen, us presentem les causes i conseqüències d’aquesta lesió, aixà com el seu tractament i prevenció. A Mans de Sant, som especialites en els tractaments de fisioterapia per a lesions com aquestes. Ens trobarà s a Sant Cugat del Vallès.
Arribem amb les presses, no escalfem suficient perquè no hi ha temps i de sobte … Pam! Un dolor s’apodera de nosaltres sense que puguem continuar. Els trencaments fibril·lars solen ser comuns en esports de força explosiva. En el cos humà hi ha tres tipus de fibres: teixit muscular llis, teixit muscular cardÃac i teixit muscular esquelètic. Per al tema que ens interessa, ens centrarem en el teixit muscular esquelètic, anomenat aixà pel fet que aquestes fibres formen els músculs que mouen l’esquelet
La musculatura treballa majorità riament de forma voluntà ria, encara que la seva contracció pot ser voluntà ria o involuntà ria. Entenem per contracció voluntà ria quan per exemple volem arribar a un got d’aigua. En canvi, una contracció involuntà ria és quan mantenim una postura, per exemple aguantar el cap recte sense que ens caigui cap endavant pel seu pes.
El teixit muscular té quatre funcions: realitzar els moviments muscular esquelètic. Per al tema que ens interessa, ens centrarem en el teixit muscular esquelètic, anomenat aixà pel fet que aquestes fibres formen els músculs que mouen l’esquelet. del cos, mantenir les posicions corporals, mobilitzar substà ncies en l’organisme i generar calor. El moviment de la musculatura promou el moviment dels lÃquids del cos, ja que per exemple, les contraccions dels músculs de les cames en caminar, estimulen la mobilització del lÃquid limfà tic i contribueixen a la tornada de la sang cap al cor. Finalment, durant una contracció muscular, es produeix calor, el qual és utilitzat per mantenir la nostra temperatura corporal. Durant una acció, les fibres musculars es contrauen i es relaxen, fent aixà possible el moviment.
Quan realitzem exercici intens, de vegades al cap d’unes hores apareixen les famoses agulletes, també conegudes com DOMS, un dolor que ve acompanyat de rigidesa, debilitat i inflamació. Es creu que pot ser degut a microroturas musculars que ocorren quan practiquem un esforç més intens del normal.
Què és un trencament fibril·lar?
Un trencament fibril·lar pot ser produïda per una contusió directa oa causa d’una contracció rà pida del múscul al mateix temps que aquest s’estira, trencant o estripant-les fibres musculars. Això passa quan s’exigeix ​​al múscul una força de contracció superior a la seva capacitat. Quan patim un trencament fibril·lar els sÃmptomes solen ser dolor agut i localitzat, incapacitat per seguir l’activitat, i de vegades hematoma.
El dolor que produeix un trencament muscular sol descriure com la sensació de rebre un cop de pedra. Els trencaments fibril·lars són més comuns en la musculatura de la cama, especialment en el recte anterior, adductors, isquiotibials o bessons. És important saber que les fibres musculars esquelètiques tenen una capacitat de regeneració limitada, per això és importantÃssim seguir un bon programa de rehabilitació.
La gravetat d’un trencament fibril·lar es caracteritza en funció de la mida d’aquesta, en què múscul s’hagi produït, l’estat general de la musculatura, l’edat de la persona, etc. Es classifiquen en funció de la mida del trencament que pot ser des mil·lÃmetres fins a diversos centÃmetres. Els trencaments es classifiquen en tres graus:
Grau 1: bastant lleu. S’experimenta una molèstia dolorosa i lleugera tumefacció, però pot ser que no incapaciti l’activitat encara que sà molesti, i que quan es refredi comenci a fer mal.
Grau 2: trencament parcial. Es donarà tumefacció dolor i pèrdua de la mobilitat, incapacitat per seguir amb l’activitat esportiva i fins i tot per caminar si és a la cama.
Grau 3: trencament total del ventre muscular o de la unió amb el tendó, aparició de dolor molt intens i edema.
Quan sospitem que acabem de patir un trencament fibril·lar, el millor és aplicar gel i anar a un especialista per realitzar un diagnòstic correcte. Observant els sÃmptomes es pot sospitar d’un trencament fibril·lar però la forma més eficaç per assegurar-se que realment s’ha produït, és mitjançant una ecografia o ressonà ncia magnètica. Un mal diagnòstic i, per tant, una rehabilitació incorrecta poden agreujar molt aquesta lesió.
