Lesions del corredor: la periostitis tibial

Actualment, la carrera contínua està en auge, molta gent s’ha aficionat a córrer i amb l’augment de practicants hem vist augmentat també el nombre de lesions ocasionades per aquest esport. Lesions com sobrecàrregues musculars, micro-trencaments musculars, tendinitis, esquinços, periostitis, etc. són les més freqüents en aquesta pràctica esportiva. Vegem més a fons la patologia de la periostitis tibial.

Què és la periostitis?

És la inflamació del periosti de l’os. El periosti és la membrana externa que recobreix els ossos, vasos sanguinis, nervis. El periosti de la tíbia té la inserció dels músculs gastrocnemis, soli, tibial posterior, tibial anterior i flexors dels dits. Amb cada contracció d’aquests músculs s’exerceix una força proporcional a la seva inserció en el periosti.

L’acumulació d’aquests impactes provoca la seva inflamació perjudicant el reg sanguini i la conducció nerviosa.

Quines causes pot provocar?

– Un calçat inadequat.

– Els entrenaments en superfícies dures.

– Traumatismes repetitius, com ara cada impacte de la cama amb el terra.

– Alteracions biomecàniques (peus plans, trepitjada pronada, etc.)

-Escassa, nul·la o incorrecta preparació muscular (escalfament).

– Mal gest tècnic en fer la cursa.

– Volum o intensitat inadequada: sobre-entrenament o falta de repòs.

Quins símptomes té? La periostitis es caracteritza per un dolor a la regió antero-inferior de la tíbia, podent arribar fins i tot fins al genoll. El dolor s’inicia durant la carrera en forma de cremor o punxades i desapareix gradualment en cessar l’activitat física, però reapareix si es reprèn. En casos molt aguts el dolor es manifesta fins amb el frec sobre la zona. Una característica molt especial, és que si es toca la tíbia al llarg es notessin una mena de boletes o nòduls.

Com es pot tractar?

En primer lloc, l’esportista ha d’interrompre la seva activitat completament i durant les següents 48 hores aplicar gel a la zona afectada durant 15 minuts cada 4-5 hores. A continuació, el fisioterapeuta ha de dirigir el tractament. En les primeres fases d’aplicar tècniques com el Cyriax, punts gallet, estiraments, massoteràpia i si cal tractament complementari amb aparells d’electroteràpia / termoteràpia. En aquesta fase el pacient podria seguir practicant exercicis aeròbics que no comportin impacte com el ciclisme o la natació, però sense forçar els moviments de turmell. Quan el dolor hagi desaparegut totalment, el fisioterapeuta haurà d’iniciar la fase de recuperació de la força-potència-resistència i flexibilitat dels músculs i tendons afectats en l’extremitat inferior.

Per a la represa de la pràctica esportiva habitual és important conèixer la causa que ens ha fet patir la lesió i posar solució:

– Si ha estat de tipus biomecànic, cal assegurar-se tenir un bon material ortopèdic per regular els canvis estructurals del nostre cos (plantilles, ortesis, etc.).

– Si la causa és un mal gest tècnic, el recomanable és estar ben assessorat mitjançant un entrenador sobre com realitzar els moviments correctament. Així, a més d’evitar la periostitis, podem disminuir el risc de patir altres lesions.

– Si el motiu ve d’un calçat deficitari, caldrà substituir-lo per un adequat.

– Si ha estat provocat per forçar en excés, caldrà canviar el mètode, millor poc i durador que molt i escàs a la llarga. També seria important la realització d’un embenat preventiu (si cal) o l’adquisició d’unes mitges de compressió.