top of page

Evitar el colze de tennista amb fisioteràpia

Actualizado: 4 jun 2023

Més de tres milions de persones practiquen tennis a Espanya, segons estimacions de la Federació Europea de Tennis, i prop de sis milions juguen al pàdel, segons dades de la Federació Internacional de Pàdel. Això suposa una xifra que s'acosta als deu milions de fans dels esports de raqueta, sumant als qui es fiquen en les pistes d'esquaix o juguen al bàdminton, entre altres.


El “colze de tennista”


Una de les lesions més freqüents entre els jugadors no professionals són les tendinopaties en el colze, sobretot l'anomenat “colze de tennista” o epicondilitis. Es caracteritza per un dolor en la cara lateral del colze, que se sol agreujar en jugar al tennis o al pàdel (sobretot en el cop de revés) o en agarrar objectes amb força (una ampolla d'aigua, per exemple).


Encara que aquesta lesió s'ha vingut cridant popularment “colze de tennista”, cada vegada es dona menys entre jugadors professionals, per una millora en la seva tècnica i un major treball de prevenció. Per això, aquesta denominació està desapareixent progressivament entre els professionals sanitaris per a nomenar aquest problema d'altres formes (tendinopatia lateral de colze o epicondilalgia lateral).


Per què apareix?


Aquest “colze de tennista”, que es presenta sobretot en jugadors amateurs, té com a causes principals:


Mala tècnica d'agarri de la raqueta i del colpejo. És el principal motiu i es dona sobretot en els cops de revés. Els esportistes que comencen solen fer el revés amb una posició incorrecta de la nina (més flexionada del que és degut), la qual cosa genera més estrès del necessari en l'avantbraç i colze.


Falta de força de la musculatura del braç. A vegades, els esportistes amateurs intenten jugar durant dues o tres hores seguides sense comptar amb la preparació física suficient per a suportar bé aquest temps i no fatigar la musculatura ni estressar excessivament els músculs i tendons.


Equipament mal triat. Una raqueta amb una empunyadura (grip) molt gran o molt petita en relació a cada persona pot generar un estrès excessiu en el colze.


Què fer per a prevenir-ho


Els fisioterapeutes ofereixen una sèrie de recomanacions generals per a reduir molèsties i millorar el rendiment dels aficionats al tennis:


Millora de la tècnica de colpejo i agarri. És important que un entrenador ensenyi una tècnica de colpejo correcta a les persones que comencen a practicar tennis, igual que un bon agarri de la raqueta durant el joc, ja que els tennistes novells solen fer una força d'agarri excessiva de l'empunyadura.


Si algú ja té dolor i continua jugant, és possible que el canvi de tècnica l'ajudi, fent per exemple el cop de revés a dues mans.


Elecció correcta de la raqueta. Cal deixar-se aconsellar pels professionals a l'hora de triar una raqueta que tingui el pes correcte i el gruix correcte de l'empunyadura, ajustats a les característiques de cada jugador.


Treball de força del membre superior. És necessari treballar la força de tot el membre superior, no sols de l'avantbraç, per la qual cosa és molt aconsellable realitzar exercicis amb pesos o gomes elàstiques que involucrin l'esquena, espatlla i braç.


Preparació física. La majoria dels esports de raqueta són molt exigents per la seva velocitat, canvis de direcció i la seva durada. És important treballar la força i la resistència per a suportar millor les demandes.


A més, cal treballar tot el cos, no sols el braç de la raqueta, ja que es necessiten unes cames i un tronc ben entrenat per a totes aquestes exigències en la pista.


Entrenament progressiu. S'ha d'avançar a poc a poc; especialment, els qui comencen a practicar tennis. El cos ha d'anar “acostumant-se” a aquest entrenament.


Escalfament. Encara que a vegades costa, no s'ha d'oblidar que un bon escalfament és el millor aliat per a evitar les lesions. Cal escalfar a nivell general i específicament el braç amb una goma, amb la raqueta, etc.


Entrenament “invisible”. Una bona hidratació i nutrició, dormir bé (de set a vuit hores diàries) i el descans entre els entrenaments i partits seran la clau per a reduir el risc de lesions i per a optimitzar el rendiment.


Consultar al fisioterapeuta quan un aficionat comenci a tenir dolor o molèsties -com el “colze de tennista”-, ja que una valoració i tractament precoç afavorirà que es recuperi abans i, sobretot, l'ajudarà a no allargar o cronificar la lesió en el temps..


¡




7 visualizaciones0 comentarios
bottom of page