was successfully added to your cart.

Factors de risc per als lligaments - Mans de Sant

Posted by | agost 29, 2018 | Destacats, Notícies | No Comments

Els lligaments mantenen unides les vèrtebres individuals i garanteixen l’estabilitat de la columna vertebral. Al mateix temps també garanteixen certa mobilitat. Un lligament longitudinal anterior i un altre posterior respectivament recorren tota la columna vertebral. El lligament longitudinal anterior s’uneix als cossos vertebrals i manté la tensió entre ells. El lligament longitudinal posterior s’uneix als discos vertebrals. Atès que la tensió d’aquests lligaments depèn de l’altura del disc intervertebral, una diminución de l’altura de l’espai intervertebral comporta una relaxació del lligament cervical posterior. Aquesta alteració desestabilitza ràpidament a altres segments. Els arcs cervicals estan units entre si pels lligaments grocs (del llatí ligamenta flava). Juntament amb la musculatura de l’esquena prevenen el “bolcat” de la columna vertebral. El lligament interespinal (del llatí ligamentuminterspinale) entre les apófisis espinoses estabilitza el moviment d’inclinació.

FACTORS DE RISC O TIPOLOGIA

L’edat: Aquestes lesions són més freqüents entre la segona i la tercera dècada de vida. L’edat mitjana en no esportistes és de 37,5 anys per 25,5 en practicants d’algun tipus d’esport. El sexe: Predominen en homes en una proporció 2/ 1 respecte a les dones. Encara que existeix un major risc potencial en les dones, la influència d’activitat esportiva és major entre la població masculina. A mesura que augmenta l’índex de població esportiva femenina, les xifres es van equiparant.

L’activitat esportiva: Les estadístiques publicades per les companyies asseguradores concedeixen major índex d’inestabilitats a esports com el rugbi, el esqui i esports de contacte amb pilota com el futbol i bàsquet.

Els accidents de trànsit: provoquen lesions d’imprevisible gravetat.

Potencialment el dolor s’origina en les estructures anatòmiques que constitueixen la columna lumbar i lumbosacra.

Vèrtebres: la seva part més sensible és el periostio. Quan existeix una fractura i el periosti està compromès, el dolor apareix a l’examen físic molt bé precisat i localitzat. En canvi, el teixit ossi i intramedular donen una informació menys precisa del dolor, probablement a través de fibres autonòmiques que acompanyen a la xarxa vascular. Tumors intraóssis poden ser asintomáticos o donar una simptomatologia imprecisa, però quan irrompen a la cortical es fan clarament simptomàtics.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies