was successfully added to your cart.

Entrevista Archives - Mans de Sant

Núria Gomà: “Tenir un equip de fisioteràpia com Mans de Sant és molt important”

Posted by | Destacats, Entrevista, Notícies | No Comments

A Mans de Sant ens agrada donar suport a tot tipus d’esportistes amb els quals compartim els seus valors d’esforç, compromís i treball. Per això, hem arribat a l’acord de patrocini amb Núria Gomà, una campiona del kitesurf, per convertir-nos en el seu equip de fisioteràpia. És un privilegi per a Mans de Sant entrar en aquest esport de la mà de la Núria Gomà. Visiteu la seva web.

– Com neix la seva afició pel kitesurf?

– Jo havia fet esport tota la vida, però res aquàtic. El meu xicot va començar a fer kitesurf fa deu anys. A mi al principi no em cridava l’atenció. Però estava cansada d’estar asseguda a la platja, amb la sorra que em picava pel vent i em vaig decidir a provar-ho, perquè si no m’hi passaria moltes hores esperant-lo.

– En quin moment va pensar a dedicar-se en exclusiva a aquest esport?

– Jo treballava en una entitat bancària, on portava ja deu anys. Però poc a poc l’afició es va convertir en algo més. Fins al punt que vaig decidir deixar la meva feina i intentar-ho.

– Però sent un esport minoritari, s’hi pot viure amb dedicació exclusiva?

-És molt complicat. Viure només de les competicions és impossible. En un esport minoritari com aquest fins que no és olímpic no arriben les ajudes. Per ara visc de l’esport, però de feines colaterals. Faig d’entrenadora, d’instructora privada i faig vídeos de viatges relacionats amb el kitesurf.

– Com explicaries el kitesurf?

– Hi ha vàries modalitats: freestyle, que és fer salts i acrobàcies; onada, que és com el surf però impulsat per la cometa; i en darrer lloc, al que jo em dedico que és racing, que és el mateix que fan els barcos de vela que naveguen per un circuit marcat amb boies fent dues voltes i el primer que arriba guanya. Estem esperant que aquesta modalitat de regata entri als propers Jocs Olímpics, al 2020 a Tokyo.

– Les competicions són per tot el món?

– Sí. L’any passat va haver una competició a Palma de Mallorca, el trofeu Princesa Sofia, on vaig quedar quarta. Normalment, les competicions es fan per tot el món perquè sigui més just. Les coses a favor és que a mi m’encanta viatjar i m’ha permès conèixer llocs que mai hagués somiat. Però té l’inconvenient que es passa molt temps fora de casa, sense família ni amics i passant moltes hores sola a l’aeroport. És la part dura de l’esport. Hi ha el seu sacrifici amb les hores d’entrenament.

– On s’entrena?

– On passo més temps és al Brasil. Allà estic de setembre a desembre, fent la pretemporada. La temporada comença per aquesta època.

– Com es presenta aquesta temporada?

– El calendari de competicions de moment està a l’aire i a més arrossego una petita lesió al genoll. Per això el meu objectiu és preparar-me bé per si el proper any s’inclou el kitesurf dins dels esports olímpics pels propers Jocs. Aquest un any d’impàs.

– Però sense parar a casa, no?

– Fa uns dies que vaig arribar de Veneçuela i ara me’n vaig al Marroc tres setmanes, per temes de kitesurf i de gravar vídeos. Aquest any serà més mediàtic.

– A nivell físic, què és el que requereix el kitesurf?

-Depèn de la modalitat. Freestyle treballaràs músculs diferents que amb regata. Jo treballo molt les cames, perquè es porta un tipus de taula més gran. És molt exigent per als quàdriceps. És important tenir una preparació física important. Tinc la sort de tenir un entrenador de la Federació Catalana de Vela. Però el més important és estar a l’aigua i navegar, entrenar en el medi natural.

– Què suposa l’acord amb Mans de Sant?

– Per a mi és molt important. És tan important una bona preparació física com una poder tenir un servei com el que dóna Mans de Sant, que et prepara abans o després d’una competició. Tenir un equip de fisioteràpia al darrere que t’ajudi amb els temes fisioterapeutes és molt important. Després de veure el centre i com treballa Mans de Sant ho recomano a tothom que passi pel centre de fisioteràpia a Sant Cugat.

“Amb la fisioteràpia de Mans de Sant puc rendir més”

Posted by | Destacats, Entrevista | No Comments

Frederico Marques, és un prestigiós ex-tennista i ara reeixit entrenador de tennis portuguès, que sovint visita Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de Sant Cugat del Vallès, per tractar-se de les seves lesions provocades per la seva exigent treball i per la seva afició a córrer dures proves atlètiques. L’última cursa que ha superat amb èxit ha estat l’Ultraman del Canadà. De tornada, comosiempre, ens ha visitat perquè recuperar-se amb els nostres tractaments de fisioteràpia i hem aprofitat perquè ens expliqui la seva impressionant experiència.

-Acaba de recórrer la Ultraman al Canadà, ¿en què consisteix?

-És una de les proves més exigents que hi ha. Són tres dies. Es comença amb 10 quilòmetres de natació i 145 quilòmetres en bicicleta, que has de completar en menys de 12 hores. El segon dies són 275 quilòmetres en bicicleta i l’últim dia són dues maratons amb un total de 84,4 quilòmetres. La marató era un trail de muntanya amb un paisatge espectacular

– Quin va ser el seu resultat final?

– Vaig acabar en 16a posició.

– ¿Tenint en compte la duresa de la prova, quina valoració en fa?

– Va ser el meu primer Ultraman. Hi havia fet dues Ironman. Aquest és el meu hobby, perquè jo sóc un professional i ara entrenador de tennis. El que més valoro d’aquesta experiència és fer exercici, el saber controlar el dolor, a més del paisatge. També em quedo amb l’esperit de la prova, en la qual tots els participants ens ajudem perquè és un repte contra un mateix. No importa si un acaba primer o segon. Cadascú competeix contra un mateix. Si cal aturar per ajudar un company s’atura. Hi ha un companyerisme impressionant.

– ¿Aquesta humanitat és el que enganxa?

– Si, abans de començar parlem. Durant la prova si algú et supera et dóna missatges de suport. Són moltes hores, gairebé 11 diàries d’esforç.

– És molt diferent del món del tennis?

– No té res a veure. En el tennis hi ha amics però és esport molt individual. Fins i tot l’Ironman és molt més individual. En l’Ultraman hi ha molt més companyerisme.

– Com compatibilizas la seva professió com a entrenador de primer nivell amb la preparació per a proves tan exigents?

– És complicat. El meu jugador és la meva prioritat màxima. Però més que un hobby és un objectiu personal. És una cosa per a mi, per poder desconnectar del tennis. Em llevo a les cinc del matí i vaig a nedar o córrer dues hores. Llavors em trec de sobre aquest estrès i puc parlar amb el meu tennista amb més tranquil·litat. Ens ajuda, perquè mentre estic nedant penso com millorar la seva dreta o el seu revés o què menjar per recuperar millor, què fer quan tens rampes o molta calor.

– ¿Què li aporta Mans de Sant per aconseguir els seus reptes?

– Mans de Sant és un pilar. A la part de la recuperació és clau. Sovint els entrenaments són molt complicats. Després de fer diverses hores de bicicleta i corrent arribes a casa sense poder caminar, ple de contractures. Els tractaments de fisioteràpia de Mans de Sant m’ajuden a seguir rendint. Quan més ho he necessitat més m’han donat suport. He trobat la millor manera d’ajudar-amb els horaris. Només puc donar les gràcies i per això he compartit la medalla amb els fisioterapeutes, perquè el meu èxit és una part d’ells.

– Quins reptes té a partir d’ara?
– Després d’aquesta prova, he après que és possible creure en el miracle, pas a pas pots arribar a la meta. La meva prioritat ara és recuperar, perquè l’esforç que he realitzat ha estat sobrehumà. No tinc cap repte. Faré l’Ironman de l’any que per rebaixar marca. L’única cosa que tinc pendent és la Marathon des Sables, que potser hi participi.

IMG-20150806-WA0000

Nicole Ribera: “Mans de Sant s’ha implicat molt amb mi”

Posted by | Destacats, Entrevista | No Comments

Nicole Ribera Townsend, de 42 anys, participa per primer cop en la 30a edició de la Marathon des Sables, al desert del Sàhara, al Marroc, del 5 a l’11 d’abril. A Mans de Sant tenim la sort d’haver contribuït amb els nostres massatge i la fisioteràpia perquè la Nicole tingui aquesta experiència única. Es tracta d’una competició d’autosuficiència (els atletes han de portar la seva previsió d’aliments) en la qual els participants lluiten, cada dia, contra els seus límits. I ho hauran de fer durant 6 dies per completar un total de 250 quilòmetres. Li desitgem tota la sort i, és clar, l’esperem a la tornada al nostre centre de fisioteràpia de Sant Cugat del Vallès. Abans de marxar li hem fet una entrevista.

-Com va sortir la idea de participar a la Marathon des Sables?

-A finals de juny vaig participar una cursa de manera improvisada a Castelldefels. Em vaig apuntar a la marató que és tota sobre sorra. Quan vaig veure que hi havia només 24 inscrits i jo era l’única noia. Dels 24 només vam arribar 9 i entre ells, jo. Vaig guanyar la cursa. Allà hi havia l’Olivier Sepulchre, que és el corresponsal de la Marathon des Sables i feien un sorteig de la motxilla oficial de la Marathon des Sables. Li vaig dir a la meva germana que em tocaria la motxilla i efectivament, em va tocar. L’Olivier em va dir que si em podiem convéncer per participar-hi. Però li vaig dir que no, perquè em semblava una bogeria.

-Aleshores, vostè sabia que era la Marathon des Sables?

– Sabia què era, però no m’imaginava la duresa. En aquell moment la vaig descartar. Però, de sobte, gent que no era del meu entorn, que em parlaven de la Marathon des Sables. Fins que un d’ells, Pepe Navarro, em va preguntar si volia entrar a la Marathon des Sables. Li vaig respondre que sí i em va ajudar a entrar. Aquí va començar la història.

– I com comença a preparar-la?

– El primer que vaig fer és parlar amb gent que l’havia fet. Realment m’he preparat 3 mesos i mig. He tingut molt entrebancs per prepara-la.

– S’havia trobat algun cop amb un repte d’aquest nivell?

– No. Mai. Havia fet ultres. Vaig fer la Transvulcània, però molt tranquil·la per gaudir del moment. El meu objectiu no és destrossar.me, sinó apretar amb un punt per gaudir.

– L’estat mental es imprescindible en una prova com aquesta?

– És clar. Però jo sempre ho dic, estic preparada per abandonar. No he abandonat cap cursa mai de la vida. Però només estar allà per mi és una proesa. M’agrada com a mínim ser finisher i crec que ho puc fer bé. Però ja m’han advertit que aquesta cursas posa a tothom al seu lloc. Tot pot passar en aquesta cursa.

– Les condicions són tan dures que seguir a la cursa potser no depèn ni del corredor?

– Molta gent abandona per les ampolles als peus, per deshidratació o per mala alimentació. Jo he invertit diners en un bon sac de dormir, he invertit en una bona dietista, he tastat tots els aliments que porto. Tinc tot una disciplina, però malgrat això pot passar alguna cosa que em faci tornar a casa. Clar qué l’ideal és arribar a la meta, però ho necessito com a part d’una experiència personal.

– A més, és una cursa en sorra…

– Vull anar de menys a més. La sorra allà no té res a veure amb la d’aquí. Allà és paper de vidre. Portaré la mateixa roba, però els mitjons me’ls canviaré cada dia, però evitar que la pols em facin mal als peus.

– Ha pres sola aquestes mesures?

– He escoltat molt de la gent que hi ha anat i he agafat allò que pensava que em pot ajudar. Me’n portaré una llibreta on està escrivint la gent que forma part d’aquest projecte. És un motivacional, per llegir els missatges allà perquè em donin forces. És una llibreta que pesa però m’estimo més tenir aquesta energia que portar més aliments.

– Està preparada per patir?

– Si, sé que patiré, però jo em creixo davant de les adversitats.

– Creu que la seva edat és la millor per fer la Marathon des Sables?

– Amb 42 anys, em trobo molt bé a tots els nivells. Crec que serà la cursa de la meva vida. Amb disciplina i constància pots aconseguir qualsevol cosa.

– Com l’ha ajudat Mans de Sant en aquesta preparació de la Marathon des Sables?

– Sóc client de Mans de Sant des del 2009. Em van ajudar a la Marató d’Atenes, amb la Transvulcània. El que més valoro és l’implicació que tenen tots els fisioterapeutes amb mi. Tenim un feeling especial amb la gent. A sobre, sé que aquesta implicació la tenen i aquest tracte el tenen amb tothom.

– Quins tractaments han estat les prioritàries?

– Hi ha de tot. Ara tocava descàrrega d’esquena perquè portava pes mentre corria. També em van tractar molt els turmells perquè els tenia dèbils. ara després de cada entrenament. em fan també descàrregues generals com bessons i glutis. Els fisioterapeutes utilizen els massatges amb les mans, l’Indiba, que emb va molt bé per baixar l’inflamació, i Cool Roller.

– És un tracte molt personalitzat.

– Per la meva feina, he conegut centenars de fisioterapeutes, però com els de Mans de Sant, cap. Jo sé quan un fisioterapeuta em toca, si m’agradarà o no. A Mans de Sant tots tenen les millors mans.

 

IMG-20150313-WA0002

 

 

 

Nafría: “Amb Mans de Sant el millorat el meu rendiment”

Posted by | Destacats, Entrevista, Notícies | No Comments

Rendir-se és un verb que no està dins del seu diccionari. Ans al contrari, en Dani Nafria ha superat moltes adversitats a la seva vida. Per això, és un exemple de lluita i de superació la vida diària i com no també en l’esport. A Mans de Sant el volem donar suport i per això cada setmana ens visita perquè ajudar-lo a aconseguir els seus objectius.

-Què és un paratriatleta?

-És un triatleta amb discapacitat. És tan senzill com això. Sí que és cert que hi ha unes discapacitats incloses dins del reglament internacional i d’altres que no se n’inclouen.

-Però, aleshores vostè pot participar en qualsevol cursa?

-Jo corro amb gent normal, sense discapacitat. De fet competicions amb discapacitats n’hi ha poques, dos o tres campionats estatals, i després hi ha alguna competició internacional.

-Quan va començar la seva afició pel triatló?

-A mi em van amputar a cama de 8 de juny de l’any 2000, per una operació per eliminar una malaltia. Ja havia practicat esport abans i vaig seguir practicant esport després, amb futbol, beisbol, bàsquet que és l’esport que més m’agrada. Per temes laborals, vaig sortir a córrer perquè així podia practicar esport quan volia. Vaig coincidir amb amics que practicaven triatlons. A mi em feia gràcia, però jo tenia problemes per córrer grans distàncies per problemes tècnics de la cama. A través de Facebook em vaig posar en contacte amb gent que en feia i hem van donar alguns consells. Ara porto un any fent triatlons.

-Quines curses ha corregut?

-Al juny del 2013, vaig fer tercer de la meva categoria al campionat d’Espanya d’Altafulla. Això em va donar plaça per anar al mundial de Londres. En aquest campionat del món va ser una bona experiència i vaig quedar en la posició 24 de la meva categoria. Vaig quedar molt content. Aquest any havia començat fort i bé, però han canviat les normes i les categories i ara ja no sóc competitiu a nivell internacional.

danimansdesantsamarreta

-I ara què , doncs?

-He decidit abandonar l’elit competitiva i retornar a la raó que em va fer començar.

-I què va ser?

-Vaig començar a fer-ho perquè la gent veiés que es poden fer més coses, buscant la vessant més social i més lúdica i poder ajudar jo. Es tracta de dir-los que si lluites encara et costi molt pots aconseguir-ho. Intento transmetre la idea que no val rendir-se. Segueix lluitant que en algun moment acabarà sortint, di no lluites no sortirà. Ho parlo a nivell general. Reinventa’t ha d’haver alguna manera de poder-ho fer.

-Com s’entrena?

-M’entreno diàriament. Dijous és el meu dia de descans i aprofito per anar a veure els fisioterapeutes de Mans de Sant. Entreno una hora i poc. De vuit del vespre a les deu de la nit és la meva estona. El cap de setmana intento matinar una mica i fer una tirada més llarga, de set a onze del matí.

-Tot plegat l’ha fet madurar?

-Tinc 25 anys. El factor cama m’ha fet créixer més ràpid. També els meus pares em van ajudar a superar-ho. Em van amputar la cama amb 12 anys i si no ho encaixava bé podia passar-ho malament. Els meus pares van posar de la seva part perquè jo creixés més ràpid, sense deixar de tenir la meva infància i adolescència.

-Habitualment té sessió els dijous a Mans de Sant?

-La idea és trucar dilluns i demanar hora cap a les vuit de la tarda.

-Què és el que més valora del treball amb els fisioterapeutes?

-A nivell físic ho he notat molt. Sobre tot la cama dreta. Després d’estar un any sense anar al fisioterapeuta, quan vaig tenir una sessió amb els professionals de Mans de Sant va quedar molt sorprès de com podia haver competit un any sense haver passat per les seves mans. Ara veig com evoluciona la meva musculatura cap a millor, de treball muscular físic i de descàrrega muscular per part seva. Els músculs continuen estan molt forts per també molt elàstics i la veritat és que estic molt content. Tots treballen molt bé i a nivell físic s’agraeix bastant.

danimansdesant

-Clar perquè la cama dreta sempre està més sobrecarregada…

-Quan corro i quan vaig en bicicleta. A la cama esquerra, que és l’amputada tinc menys musculatura perquè tinc menys cama i alhora treballar perquè la muscular creixi és molt més complicat. Tinc menys força i inconscientment el cos compensa i acabes tirant més de dreta que esquerra. La dreta acaba molt carregada. I fins i tot quan camino. Per això necessito aquesta descàrrega.

-De quina manera ha notat aquest treball dels fisioterapeutes?

-A nivell rendiment, ho he notat molt i als entrenaments. Ara puc mantenir els mateixos nivells als entrenaments amb unes intensitats més altes i notar la musculatura més tranquil•la i sense forçant-la tant. Quan no puc anar, aquella setmana ho noto. Però aleshores faig servir el Cool Roller que tinc a casa.

-Aleshores, també fa servir Cool Roller?

-Em van deixar el DVD de la Gemma Mengual me’l vaig mirar i amb les sessions que hem fet, els fisioterapeutes l’han utilitzat. He pogut preguntar dubtes sobre com descarregar o com puc fer automassatges en diferents parts del cos.

-Ara quins són els teus reptes de futur?

-Ara la temporada s’ha desmuntat una mica, El meu entrenador és Jaume Leiva i jo vam decidir que aniríem entrenant i decidint sobre la marxa. Però ara tinc una petita lesió i m’hauran d’intervenir, però haurà ja no em plantejo cap repte.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies