was successfully added to your cart.

maig 2016 - Mans de Sant

Rehabilitació de l’esquinç de turmell

Posted by | Destacats, Notícies | No Comments

L’esquinç de turmell és el taló d’Aquil·les del corredor de muntanya. Qui més qui menys tots hem patit torçades d’intensitat variable que li ha forçat a aturar l’activitat durant uns dies i fins alguna setmana. El turmell és la peça clau per afrontar descensos amb seguretat, ja que el nostre terreny de joc es caracteritza per ser un mitjà irregular i en moltes ocasions inestable. Un error en la trepitjada, una badada i el turmell és la principal víctima. En l’article anterior, presentem el tractament que posem en pràctica en Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat. En aquesta segona part, descrivim els exercicis de rehabilitació.

En la sèrie d’articulacions que intervenen en la cursa a peu, el turmell és la que suporta major càrrega, ja que tot el pes del cos reposa sobre aquesta. A més, el turmell és el responsable de mantenir una certa estabilitat del cos en la seva progressió; és, per dir-ho així, l’element estabilitzador capaç de compensar les irregularitats del sòl. No obstant això, aquestes irregularitats poden imposar unes condicions massa exigents per al funcionament normal d’aquesta articulació: seria el cas de descensos tècnics i pedregosos, però també altres situacions, com baixes condicions de llum (corrent de nit o amb mal temps), factors ambientals diversos, com la humitat que pot convertir el terreny en una veritable pista de patinatge, o una lleugera capa de neu que amagui algun forat o pedra. I, per què no, el simple distracció del corredor, provocat per la falta d’atenció a causa del cansament, per aixecar la vista en o moment inadequat i una llarg etcètera de situacions.

Ja vam parlar en el número anterior del tractament de l’esquinç de turmell. Ara toca el torn a la seva rehabilitació mitjançant exercicis específics. És fonamental entendre que si un es vol curar bé, cal conscienciar-se que no només és important el treball que realitza el nostre fisioterapeuta, sinó que cal treballar a casa i efectuar els exercicis diàriament.

Hi ha quatre tipus d’exercicis dels quals es desenvolupen segons la seva intensitat.

Exercicis isomètrics: treballen la força sense que hi hagi moviment de l’articulació.

Exercicis concèntrics i excèntrics en descàrrega: milloren la força i hi ha moviment de l’articulació, tot i que el peu no està aguantant el pes del cos. Se sol treballar amb cintes elàstiques, pesos o fins i tot resistència manual efectuada pel fisio.

Exercicis concèntrics i excèntrics en càrrega: igual que l’anterior però aquest cop el peu si suporta total o parcialment el pes del cos. Un exemple d’aquest exercici seria posar-se de puntetes i tornar a la posició neutra.

Exercicis propioceptius: aquests treballen amb el desequilibri i serveixen per recuperar / millorar l’estabilitat treballant la sinergia muscular, entre altres coses. La progressió d’aquests exercicis vindrà marcada per l’evolució de l’esquinç, és a dir, quan es puguin realitzar els exercicis de manera indolora i amb certa agilitat.

En aquesta fase, convé intercalar tractament amb massatge o Indiba, amb exercicis excèntrics de la musculatura implicada en el moviment del turmell, més exercicis propioceptius. Treballar la propiocepció és l’element clau en aquesta fase, és el que farà que sigui menys probable recaure en aquesta lesió. L’entrenament propioceptiu causa una disminució deles lesions del turmell. Els objectius d’aquest tipus d’exercicis són, entre d’altres, treballar la força, la coordinació entre els músculs o la reacció davant un desequilibri.

Generalment, podríem dir que es millora l’eficiència de resposta del cos davant una pertorbació. Un altre punt bo de treballar amb propiocepció, és que, a part de treballar el turmell, també estarem treballant altres zones com ara els genolls o la musculatura del core.

Un exercici senzill propioceptiu seria mantenir l’equilibri del cos durant uns segons sobre del peu lesionat. Si volguéssim complicar l’exercici, podríem anar fent rebots amb una pilota amb els braços contra la paret mentre mantenim l’equilibri sobre del peu lesionat. La manera d’augmentar encara més la dificultat de l’exercici és mantenir l’equilibri sobre una superfície inestable. Com podem veure en l’exemple de la fotografia, es fa servir un plat de Freeman

La versió casolana d’una superfície inestable pot ser un coixí. Treballar amb superfícies inestables, com el Bosu Ball o matalassos, és la clau per acabar obtenint un bon resultat en la rehabilitació del turmell. A partir d’aquí, si es necessita realitzar alguna activitat intensa, es pot optar pel kinesiotape com a forma d’oferir seguretat al nostre turmell. L’embenat neuromuscular (o kinesiotape), és una tècnica que estimula i corregeix mitjançant la propiocepció, mai sota cap cas substitueix un embenat funcional.

Hi ha diverses tècniques d’embenat neuromuscular que es poden aplicar en un esquinç. Segons el criteri del fisioterapeuta, aplicarà una o altra, però la més comuna és la ligamentaria, la qual augmenta l’estabilitat mitjançant una correcció articular, i al seu torn redueix el dolor.

Moltes vegades aquest embenat es combina amb el muscular ja que millora la funció d’aquests per mitjà de la regulació del to. Una altra tècnica utilitzada en esquinços amb un gran edema és l’embenat limfàtic, el qual estimula el moviment del líquid limfàtic ajudant a reduir el volum de líquid acumulat en la lesió. En el camí de la rehabilitació, cal ser conscient que si volem un bon resultat, aquest dependrà majoritàriament de nosaltres mateixos i de l’esforç que li posem a l’hora de fer els exercicis cada dia.

Hem de ser constants, el fisioterapeuta ens ajudarà i ens guiarà però el turmell quedés millor o pitjor en funció de la cura que li dediquem, així que si alguna vegada us passa, sapigueu que és possible curar-lo bé. Ànim amb la rehabilitació!

Autors: Ivan Alòs i Thaïs Galiana
Fotografies: Quim Farrero

Fisioteràpia a l’Augusta Pàdel by Mans de Sant

Posted by | Destacats, Notícies | No Comments

A Mans de Sant volem estar més a prop que mai dels nostres pacients i volem fer-ho de la mà dels millors. Per això, hem arribat a un acord amb l’Augusta Pàdel Sant Cugat per posar les millors mans dels nostres fisioterapeutes a disposició dels usuaris d’aquest espectacular complex esportiu.

Els professionals de Mans de Sant realitzen els massatges a les persones d’aquest complex esportiu que hagin fet la seva reserva. Per demanar cita amb els fisioterapeutes s’ha de trucar al 630.927.501 o fer-ho a la recepció de l’Augusta Pàdel.

A banda de la sala on els professionals fan els tractaments de fisioteràpia, com a official partner Mans de Sant té el privilegi de donar nom a la pista número 9, que ha estat rotulada amb especialment amb el logo del centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat del Vallès. El gerent de Mans de Sant, Ivan Alòs, ha fet arribat a aquest acord amb Jorge Knuth, propietari de l’Augusta Pàdel, i Joan Muro, director de l’Augusta Pàdel.

En només 10 mesos des de la seva inauguració, l’Augusta Pàdel Sant Cugat ha revolucionat la pràctica d’aquest esport a a la ciutat. Amb el concepte de pay and play han aconseguit un afluències d’aficionats al pàdel que ha superat totes les previsions. De fet, el complex esportiu compta amb unes instal·lacions espectaculars situades a l’avinguda de la Guinardera 11-13, que inclouen  com una pista central panoràmica amb capacitat per a 250 personas i ampliable a 3.000 espectadors, 4 pistes cobertes amb una altura lliure superior a 7 metres i 6 pistes cobertes. Totes són homologades per peder realitzar campionats oficials i amb una separació de més de quatre metres entre elles. A més, hi ha un vestuari amb capacitat per 100 persones, una zona de restauració i aparcament.

Tanmateix, el director de l’Augusta Pàdel, Joan Muro, ha explicat que per donar el millor servei als seus usuaris “hem volgut comptar amb els millors, la Marta Marrero al capdavant de l’escola, Marc Roca, al capdavant de la gastronomia, i els millors en fisioteràpia, Mans de Sant”.

De fet, l’escola és un dels grans valors de l’Augusta Pàdel, que ja compta amb 200 alumnes, entre nens i adults. Per això, també Mans de Sant també ha arribat a un acord amb l’escola de pàdel de l’Augusta, amb Juanlu Blanco, al capdavant per tractar les lesions dels alumnes.

El primer gran esdeveniment on es faran palès aquesta col·laboració entre Mans de Sant i l’Augusta Pàdel serà al Summer Market que se celebra el proper cap de setmana. Un acte espectacular on es barrejarà el pàdel, la modal, la gastronomia i el cycling. Mans de Sant sortejarà massatges, i els fisios faran massatges en cadira, valoracions de lesions i repartiran mostres de crema.

 

 

Fisioteràpia amb punció seca per al dolor miofascial

Posted by | Destacats, Notícies, Tècniques | No Comments

A Mans de Sant donem suport a la formació contínua dels nostres professionals per donar el millor servei als nostres pacients. Per això, tres fisioterapeutes del centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat del Vallès han assistit a un curs per perfeccionar el tractament amb punció seca. Organitzada per Fisiofocus, el centre formatiu especialitzat en fisioteràpia, la classe, amb una durada de 60 hores, tenia el títol de “Punció seca i tractament conservador de la síndrome del dolor miofascial (punts gallet)”. Els professors han estat Jaime Salom, fisioterapeuta especialista en Fisioteràpia Manual Ortopèdica i en la Síndrome del Dolor Miofascial, i Ricardo Ortega Santiago, fisioterapeuta especialista en Dolor Miofascial i en Terapia Manual Ortopèdica

Aquest curs de fisioteràpia anava dirigit a tots aquells fisioterapeutes interessats a incorporar un abordatge de la Sindrome del Dolor Miofascial amb tractament conservador i invasiu (punció seca).
El SDMF o síndrome de dolor miofascial és un quadre clínic característic de dolor regional d’origen muscular localitzat en un múscul o grup muscular. Es caracteritza per dolor a la zona muscular corresponent, més dolor referit a distància i per la presència d’una banda de tensió, augmentada de consistència i dolorosa, identificable a la palpació i en el si es troba l’anomenat punt gallet (PG) o trigger point, corresponent a una zona hipersensible, de major consistència i la palpació reprodueix el dolor local i el referit a distància pel pacient, que és l’origen i la causa del dolor.

El curs va abordar aquesta síndrome des d’una perspectiva clínica i científica, formant al fisioterapeuta amb una eina terapèutica més per al diagnòstic i tractament de la síndrome del dolor miofascial a través del tractament conservador o invasiu dels punts gallets. D’aquesta manera, es va fer entendre els mecanismes fisiopatològics dels punts gallets miofascials. A més, es van explicar les pautes per a la identificació i diagnòstic dels punts gallet miofascials. També es van mostrar els punts gallet i dolors referits a nivell d’extremitat inferior i superior, del tronc, cap i coll. Es van realitzar les diferents tècniques conservadores per al tractament dels punts gallet i es van aplicar les tècniques de tractament invasiu en els principals músculs implicats en la síndrome miofascial. Finalment, es van identificar les contraindicacions, riscos i complicacions generals de les diferents tècniques de punció, tant per al pacient com el fisioterapeuta i els fisioterapeutes presents van aprendre les tècniques manuals bàsiques que disminueixen el dolor post-punció.

En definitiva, el gerent de Mans de Sant i fisioterapeuta, Ivan Alòs, i les fisioterapeutes del centre, l’Andrea Hernández, i la Júlia Lluch podran posar a disposició dels seus pacients a partir d’ara aquestes tècniques apreses a Fisiofocus.

Fisioteràpia per a la tendinopatia de la fàscia lata

Posted by | Destacats, Notícies | No Comments

La tendinopatia de la fàscia lata és una alteració de tipus inflamatori del tendó d’un múscul anomenat tensor de la fàscia lata. Aquest tendó té una forma plana i ampla, d’aquí el nom que ens recorda al teixit fascial. El múscul TFL s’origina a la cresta ilíaca i es va a inserir en el tubercle de Gerdy, en la tuberositat lateral de la tíbia. En aquest article, s’explica com tracten aquesta lesió els fisioterapeutes de Mans de Sant, el centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat del Vallès.

Les seves funcions són:
– Abducció de maluc quan aquesta està en extensió.
– Extensió de genoll.
– Flexió de maluc.
– Rotació interna de maluc.
– Amb la cama recolzada a terra realitza inclinació de la pelvis.

Per tant, aquest múscul és molt important per mantenir l’estabilitat lateral del maluc i del genoll, i encara que té un tendó ample i fort té tendència a inflamar i donar simptomatologia a la cara externa del genoll. És per això que sovint ens donarà problemes en corredors i ciclistes, a causa del seu excessiu treball biarticular, tant en els moviments de maluc com de genoll.

Causes: El frec del tendó en la seva inserció distal és la causa principal de la inflamació de la fàscia lata, tot i que l’escurçament del múscul i la sobrecàrrega del mateix també contribueixen a que això passi.
I com ja hem dit anteriorment és susceptible de patir-tot aquell esportista que realitzi activitats de ciclisme i running ja que és en els quals hi haurà major frec per l’excessiva activitat del múscul.

Símptomes: El dolor sempre va a començar a la cara lateral del genoll, encara que pot estendre cap amunt per tot el recorregut muscular. El dolor pot aparèixer en començar la carrera o al cap d’un temps, però això dependrà fonamentalment del temps que porti instaurada la lesió. Com més es cronifica la lesió abans apareix el dolor.

Tractament: Per al tractament del TFL serà important tant la descàrrega muscular, la feina dels punts gallet (PG), com els estiraments i sobretot el tractament local de la zona d’inserció del tendó. Per això proposem el treball de fisioteràpia amb Cyriax, Coll Roller, Tecar i massatge.

Cyriax:
Cyriax és un tipus de massatge que es realitza a nivell de lligaments i tendons principalment, és a dir teixit connectiu, quan aquests es veuen afectats per alguna patologia traumàtica o degenerativa i per tant les seves fibres es troben alterades i desorganitzades. La tècnica va ser desenvolupada per James Cyriax i el que realitza són friccions profundes en direcció transversal a les fibres a tractar per tal de restituir-i generar teixit sa. Per al tractament del TFL treballarem a nivell lateral del genoll sobre del tendó i podrem treballar amb els dits, fent fricció transversal amb tots dos índexs alhora reforçats pel dit mitjà ja que el tendó és gruixut, i col·locant-nos en el costat contralateral de la cama a treballar del pacient per estar més còmodes. Podem realitzar també Cyriax de forma més còmoda amb Coll Roller que ho expliquem en el següent apartat.
El tractament de fisioteràpia de Cyriax serà curt (2 minuts aproximadament) i les sessions seran espaiades unes 48 hores si la lesió és crònica o bé es podrà realitzar de forma més continuada, fins i tot diverses vegades al dia si es tracta d’una lesió aguda. El tractament de fisioteràpia amb Cyriax pot ser dolorós però sempre amb una sensació d’alleujament. Si augmenta molt la sensibilitat de la zona en acabar les sessions caldrà espaiar fins que aquesta desaparegui.

Tractament amb Coll Roller:
En realitzar el tractament amb Coll Roller farem tant el ventre muscular com el tendó. En el tendó tabajaremos amb el punter pla i farem de manera molt senzilla 1 ciriax durant pocs minuts. Posarem el punter en la mateixa direcció allargada que tenen les fibres, i farem moviments transversos a elles per tal de trencar cicatrius i adherències. A continuació podem canviar el punter, i amb el rodó o triangular en forma de con treballarem els punts gallet que trobem a la cara lateral de la cuixa, en el seu ventre muscular. Aplicarem compressió isquèmica en els PG fins que desaparegui el dolor, sempre preguntant al pacient. Finalment podem aplicar massatge amb el cos de esferes del coll roller a tot el múscul. El massatge amb calor i fred ens ajuda a estimular la circulació i millorarà més ràpidament la funció del múscul alhora que el pacient sentirà un massatge agradable i una sensació d’alleujament.

Tecar:
La tecarteràpia amb Indiba és una teràpia amb la qual s’aplica corrent tèrmica i no tèrmica que permet restablir el teixit mitjançant dos elèctrodes diferents, capacitiu que actua en els teixits que ofereixen més resistència com ara els ossos, els tendons i els lligaments o bé teixits profunds, i resistiu que actual en teixits tous com el múscul i teixit superficial. Mitjançant l’ús del corrent altern basada en la radiofreqüència, estimulem el moviment dels ions presents a l’interior dels teixits i d’aquesta manera generem la quantitat òptima de moviment iònic per equilibrar el potencial elèctric i l’activitat cel·lular. L’aplicació d’aquesta teràpia variarà en funció de la lesió i el teixit a tractar. Així doncs, per tractar la tendinopatia de l’TFL haurem de saber en tot moment si es tracta d’una lesió aguda o crònica per utilitzar uns paràmetres o altres i depenent de la fase del tractament anirem canviant.

Exemple de tractament amb Indiba:
Lesió aguda (Fase inflamatòria): Sessions seguides durant la primera setmana (mínim 3). Treballarem amb elèctrode CAPACITIU a la musculatura perifèrica, per zones (5 min a cada zona). Després amb el RESISTIU a la zona del tendó uns 10-15 minuts a potència molt baixa sense temperatura. Finalment farem servir el CAPACITIU altra vegada per drenar la zona sobre el tendó durant 5 minuts i sense temperatura. Lesionin fase de normalització o lesió crònica: Sessions alternes durant 2 setmanes. Utilitzarem els capçals CAPACITIU i resistiu de la mateixa manera que en l’anterior fase però amb el resistiu augmentarem la temperatura i demanarem al pacient mobilitzacions actives (per exemple abducció de maluc), per augmentar la resistència a la zona del tendó i augmentar així l’efectivitat dels corrents. Lesió en fase d’estabilització: Podrem espaiar les sessions a una per setmana fins a aconseguir la màxima funcionalitat del múscul. Farem el mateix tractament que en l’anterior fase però augmentant la temperatura de l’resistiu i afegint exercicis excèntrics, actius i monopodales en cadena cinètica tancada.
Estiraments: Dins el tractament serà important que el pacient realitzi estiraments actius i també passius per part del fisioterapeuta. Els podem realitzar durant el tractament i sobretot ensenyar al pacient que els faci abans i després de l’esport.
Acte-estirament del tensor de la fàscia lata:
– Pacient en bipedestació, creua les cames quedant per darrere la qual vol estirar.
– Ha de fer lleugera extensió i inclinació contralateral del tronc i elevació del mateix braç. El àpex de la corba que forma amb el cos ha de quedar a la zona del ventre muscular.

Per finalitzar el tractament caldrà tenir en compte no només la elastificació de la musculatura sinó també el seu enfortiment, tant del tensor com de la resta de la musculatura de la pelvis i genoll. Per a això realitzarem un pla d’entrenament en funció de l’esport que realitzi, amb canvis de direccions i velocitats per adaptar novament el múscul a l’esforç.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies